Sota la pell
En Xavier Pujol, que sempre fa molt bones fotografies, en aquests seu post Futurs, ens va sorprendre amb unes composicions fotogràfiques que jo les vaig trobar molt i molt suggeridores de moltes coses. Em bellugaven alguna cosa per dins. I per això he començat una sèrie de posts on posaré paraules a aquestes imatges.
Composició fotogràfica de Xavier Pujol
em queden
incomptables bocins
de tresors engrunats.
Gràcies per aquest poema i aquesta interpretació, Carme. Bocins engrunats de tresors incomptables.
ResponEliminaGràcies a tu, inspirador com ets, sempre.
EliminaÉs una bona idea Carme...Fotos especials i paraules que completin les engrunes d'art!!!
ResponEliminaBon vespre.
Moltes gràcies M Roser!
EliminaJa em vaig sorprendre amb les imatges d'en Xavier i ara em tornarà a passar en cadascun dels posts que aniràs publicant posant-li paraules com aquestes d'avui... Què bé!!... Ja saps que això m'agrada molt!!
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Montse! A veure si les paraules estaran a l'alçada de les imatges. És tot un repte. Una abraçada.
EliminaQuina interpretació més maca que n'has fet de la imatge, Carme! Sembla talment escollida per acompanyar els teus versos!
ResponEliminaGràcies, Montse! M'alegro molt que t'agradi. M'atreveixo fer aquestes coses, encara que en realitat és molt difícil fer-les bé i quedar a l'altura de les composicions d'en Xavier, que per a mi són boníssimes i ja diuen molt (o potser tot) per elles mateixes. Sempre em queda el dubte de si serà una aportació o bé una nosa... però la il·lusió d'intentar-ho em pot.
Elimina