Cistells
 |
| Parada de cistells al mercat de Moissac |
vull escriure sols, quan sigui de nit.
Vull pintar de vermell cada línia de text,
i amagar sorpreses entre els dits.
Tinc els cistells i tinc les mans,
encara buits d'aquest futur.
Vull pintar de vermell cada línia de text,
i amagar sorpreses entre els dits.
Tinc els cistells i tinc les mans,
encara buits d'aquest futur.
"...quan sigui de nit"
ResponEliminaHi ha un cistell especial per pescar la lluna.
Per pescar la lluna... crec que és el de darrere de tot, aquell que té la vora més oberta per poder-la agafar millor.
EliminaTens el més important "els cistells, les mans i la intenció de pintar i amagar sorpreses"... ara només et cal fer-ho!!...
ResponEliminaFaran molt de goig els cistells plens de flors, el contingut d'aquest text tindrà molta força amb aquest traç vermell, i quan tinguis tot això ja veuràs la sorpresa entre els dits...
M'agradarà veure-ho!!
Una abraçada.
Aquest teu punt de vista i la teva confiança són a la vegada engrescadors i tranquil·litzadors. Gràcies, Montse!
EliminaUna foto molt bonica...M'imagino els cistells omplerts de diferents flors i sembla que fins i tot m'arriba l'olor i sobretot el color!!! Com diu la Montse, a veure si els omples de flors...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies M Roser, el primer intent d'omplir els cistells de flors ha estar bastant penós... potser ho tornaré a intentar. Bona nit M Roser.
EliminaCarme, avui entro als blogs després de dies de no fer-ho. Intento posar-me al dia poc a poc i em trobo amb aquest poema. És com si cada paraula se'm fes tremendament propera i actual. Jo tb vull omplir de flors el meu cistell que continua en un futur buit i incert.
ResponEliminaUn petonàs!
M'agrada connectar amb tu, a través del poema. Tenim les mans per recollir les flors, fins i tot per plantar-les. I la voluntat de fer-ho... ja és molt i molt.
EliminaCistellet de dos colors
ResponEliminaper posar-hi flors d'olor,
no de dolor, sinó amor.
Porta paraules ben dolces,
cistellet festejador.
OX
Les paraules dolces ens les portes tu, Olga!
EliminaMoltes gracies pels teus versos. Una abraçada.