Jugant amb Brznst i les lectures

A la Mei, la protagonista de Disset pianos, se li moria sobtadament en Péter, la seva parella, era una mort traumàtica per inesperada.

A la dona de fang, no se li havia mort ningú, no obstant, hi havia algunes coses del llibre que li feien pensar en la seva vida. Hi ha desaparicions o allunyaments o viatges, o desconnexions que poden produir reaccions semblants.

"Necessitava pensar en el Péter sense recriminar-li res.  Et perdono que t'hagis mort i m'hagis deixat a l'estacada, va pensar."

I mentre llegia, recordava molt bé aquesta sensació, de quan Brznst va desaparèixer sobtadament, podríem dir que també traumàticament.  La dona de fang després de sentir dintre d'ella molt dolor i molts i molts retrets, va arribar un moment que necessitava deixar enrere tots els retrets i començar a fer funcionar de nou la seva comprensió.

"Havia arribat el moment de substituir retrets absurds per  un àlbum de records amb els bons moments que havien viscut junts."

I, altra vegada, ella recordava com havia escrit i confeccionat un àlbum de bons moments. El necessitava. Havia escrit un recull de bons moments, Li va posar per títol Només  ... (sobreentenent la continuació: només tinc ganes de dir-te coses boniques).  I sí, va servir de molt aquest àlbum per donar un tomb i endreçar coses.l

La gran sort és que Brznst no solament no havia mort, sinó que tornava a estar accessible i va poder-lo compartir amb ell.

Ara, després d'haver estat uns anys junts i en bona harmonia, en Brznst i la dona de fang tornaven a pensar en una separació forçosa, menys traumàtica que la primera, menys sobtada que la primera, més esperada.  I el llibre tornava a xiuxiuejar-li coses:

"Volia sentir-se acompanyada per en Péter, per l'esperit d'en Péter, per l'ànima d'en Péter, per la veu o l'eco de la veu d'en Péter, no sabia com explicar-ho. El volia tenir al costat, però s'havia d'esforçar per evocar-lo"

Potser sí que en Brznst tornaria al seu planeta, per molt de temps, necessitava fer-ho i no seria just per a ningú tornar a patir-ho de manera excessiva. 

- Brznst, si has de marxar, no trencarem pas la comunicació, oi?
- N, n, n l trncrm. Jnts pdm fr-h tt ms bnc.
- Seria trist que no poguéssim veure'ns mai més, però seria pitjor no poder-nos parlar a distància mai més.
- N m'grd dr m ms. Prq, m ms?
- No, no cal dir mai més. Ja veurem...
- S, j nrm vnt...
- Aquest ja anirem veient, és com una mena de mai més disfressat de ja veurem. O un ja veurem disfressat de mai més... no sabria dir-ho.
- D vrtt q trnr. N Brznst smpr trn, t m'h hs nsnyt.
- Sí, ho sé, i mentrestant?
- Mntrstnt ns prlrm d'n mnr _ ltr. J t rcdr cd d _ cd nt.
- Jo també et recordaré Brznst, mentre pugui, un dia, si passa molt temps potser també tindré dificultat per evocar-te, com la Mei. Serà triple pena, no tenir-te a prop, no recordar-te i si es dona el cas deixar d'enyorar-te, ja un desastre total...
- sr n prd mtl grss, dxr d dstjr-t.
- També.
- N m pssr, t'h prmt...
- Ja anirem veient, ja em tindràs al corrent dels teus viatges, i de totes les coses que els condicionen.
- _ tnt q s! T tndr smpr l crrnt.
- T'stm
- T'stm... h, h, h, j prls cm j!
- Ho faig perquè m'entenguis bé. M'ntns?
- síííííííí.... Iiiiiiiiiiiii taaaaaaaaaant!