Pautada rigidesa
Una fotografia d'en Xavier Pujol: Futurs
La realitat, tan rígidament pautada,
ens encalla els peus a cada solc
i no podem avançar.
Ens menjaríem la fulla saborosa i tendra,
però les reixes, i els grillons als peus,
un cop més, ens ho impedeixen.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquesta marieta sembla que avança i ves per on no es menja aquesta gran catifa verda, que és la fulla... Li demanarem que ens doni una mica de la seva llibertat per poder avançar sense entrebancs!
EliminaTan de bo la realitat ens permeti trencar les cadenes i caminar lliures, sense caure en cap solc del camí... Sino, sempre som a temps d'emprendre volada...
Bon vespre, Carme.
A veure si ens serveix de model, la marieta... ens podria ensenyar a volar, potser...
EliminaBona explicació dels moments que estem vivint!
ResponEliminaAquesta composició d'en Xavier m'hi va fer pensar, sí. Gràcies Rafel!
EliminaJo, com el Xavier, també hi veig la situació actual. Pobres presos polítics!
ResponEliminaJo ho vaig veure en la imatge... sí!
EliminaTothom hem pensat el mateix, és inevitable.
ResponEliminaSí, inevitable del tot!
EliminaSí, realment és difícil la situació.
ResponEliminaA veure si sobrevivim, Montse!
EliminaVeig que tots hem pensat el mateix, aquesta vegada. Després de la suspensió d'aquest migdia, tot i que no per previsible menys indignant, encara n'augmenta més la interpretació dels teus versos... Cada vegada semblen més gegantins els grillons dels peus.
ResponEliminaDoncs, sí, per més que ho sabíem, aquest fer trampes constants i estirar inarronsar les lleis com els hi ve de gust, indigna molt. Però continuo confiant que si persistim, guanyarem...
EliminaDifícil esperança. Tanmateix la marieta confia.
ResponEliminaLa marieta confia i nosaltres, també. Si persistim, guanyarem.
Elimina