Capvespre a l'oceà Atlàntic

Punta de Fouras

Baixa el sol, i baixa també la mar.
És lluny la claror i lluny el seu reflex.
Sura l'enyorança de tot allò que encara veig.
La penombra avança poc a poc
i amb ella, silenci i recolliment.
Amb la nit arribaran el son i els somnis,
i agafaran el relleu a la realitat viscuda.

Comentaris

  1. La fosca va guanyant terreny. Es retira la mar. Una ombra de terra i sal.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que poètic això d'una ombra de terra i sal!
      Gràcies, Xavier!

      Suprimeix
  2. Enyorar el que encara veus, això vol dir que val la pena de veritat!

    ResponSuprimeix
  3. Aquest sol ... qui diria que s'amaga si sembla que treu el cap.
    Recordo "Mar endins" i allò que diuen a Bayona que últim raig de sol és de color verd.
    Bona tarda Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser encara faltava una estoneta perquè el sol s'amagués de veritat, però ja anava baixant i els núvols accentuaven l'efecte de capvespre. Mai no he vist l'últim raig de sol de color verd, deu ser bonic. Bon vespre, Pere.

      Suprimeix
  4. Un bell poema fet d'enyorances i de misteris , de claror que se'n van i penombres que arriben...Serà una nit de bells somnis, dels que fan reviure la realitat...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Havia deser un poema que lligués amb la imatge i jo la veia així, amb un cert misteri ... gràcies per la teva manera de llegir-lo, M Roser.

      Bona setmana que comença

      Suprimeix
  5. És bonica la imatge que descrius!!...
    Viure "el silenci i el recolliment de la penombra" sense perdre de vista la "claror"...
    i que, "els somnis ens porten la realitat que hem viscut"
    Molt maco!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse. Tens raó que no podem perdre mai de vista la claror, encaraq ue la penombra avanci.

      Els somnis ens ajuden sovint a reviure els bons moments.

      Suprimeix
  6. El sol s'ens escapa al capvespre i després, a traïció, ens atraparà a l'alba.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És poètic, també el teu comentari, Jp, moltes gràcies! A vegades no voldríem cap de les dues coses, ni que se'ns escapés al capvespre ni que ens atrapés a l'alba, però el sol i el món continuen voltant indiferents als nostres desitjos. Ifinalment potser és una sort, encara que no ens ho sembli.

      Suprimeix
  7. La percebo com una mica inquietant, aquesta fotografia; potser aquesta negror que ens separa de la llum em fa pensar que els somnis de la nit seran una mica més abellidors... O potser simplement és que no conec l'indret ni el tipus de posta de sol...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, aquesta terra tan fosca que queda en retirar-se la mar, a mi també em va semblar inquietant. A vegades sí que cal buscar una mica de refugi amb els somnis, i pensar que demà tornarà a pujar la mar i tornarà a sortir el sol.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars