La Nou de Berguedà
Quedar-nos, en un entorn desconegut i tranquil.
Passejar-hi les hores, com qui passeja alegrement el gos.
Fer les hores saltin i corrin i es desfoguin de massa quietud.
Que els dies s'omplin de camins i dreceres,
els dies d'hivern de racons assolellats,
els dies d'estiu de torrents i gorgs i rieres.
Que la realitat, vingui un dia a omplir tots els espais inventats.
Que els camins es guarneixin del que toca a cada moment per fer-hi la passejada ben a gust i sentir que el desconegut se'ns fa familiar!
ResponEliminaCrec que a vegades un lloc desconegut és més estimulant, però en canvi fer-nos-el nostre i familiar també ens agrada. Una mica contradictoris sí que som.
EliminaHi vaig passar unes colònies fa... 50 anys.
ResponEliminaFa 50 anys, la reva realitat ja va omplir alguns espais inventats, al menys els de la Nou de Berguedà... 😄😄
EliminaAquí si que et faig la competència, jo hi he estat moltes vegades a la casa i al Santuari...Quan vivíem a Avià hi anàvem sovint.
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Em va agradar molt. La Nou i el santuari de Lourdes. I el paisatge!
EliminaCaminois de la pau,
ResponEliminaenyor del bosc ombriu,
anem-hi, retrobem-nos,
que la Carme ens somriu.
Oh! sí, veniu, veniu!
EliminaPels camins de muntanya
o els corriols dels versos.
L'amistat per companya.
Moltes gràcies, Olga!!!
Que bonic, Olga i Carme!
EliminaGràcies, Montse!
Elimina"Que la realitat, vingui un dia a omplir tots els espais inventats": un desig gens menyspreable.
ResponEliminaA veure si ens ho creiem i ho fem realitat.
Elimina