La Nou de Berguedà



Quedar-nos, en un entorn desconegut i tranquil. 
Passejar-hi les hores, com qui passeja alegrement el gos.
Fer les hores saltin i corrin i es desfoguin de massa quietud.

Que els dies s'omplin de camins i dreceres, 
els dies d'hivern de racons assolellats,
els dies d'estiu de torrents i gorgs i rieres.

Que la realitat, vingui un dia a omplir tots els espais inventats.

Comentaris

  1. Que els camins es guarneixin del que toca a cada moment per fer-hi la passejada ben a gust i sentir que el desconegut se'ns fa familiar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que a vegades un lloc desconegut és més estimulant, però en canvi fer-nos-el nostre i familiar també ens agrada. Una mica contradictoris sí que som.

      Elimina
  2. Hi vaig passar unes colònies fa... 50 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa 50 anys, la reva realitat ja va omplir alguns espais inventats, al menys els de la Nou de Berguedà... 😄😄

      Elimina
  3. Aquí si que et faig la competència, jo hi he estat moltes vegades a la casa i al Santuari...Quan vivíem a Avià hi anàvem sovint.
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar molt. La Nou i el santuari de Lourdes. I el paisatge!

      Elimina
  4. Caminois de la pau,
    enyor del bosc ombriu,
    anem-hi, retrobem-nos,
    que la Carme ens somriu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! sí, veniu, veniu!
      Pels camins de muntanya
      o els corriols dels versos.
      L'amistat per companya.

      Moltes gràcies, Olga!!!

      Elimina
  5. "Que la realitat, vingui un dia a omplir tots els espais inventats": un desig gens menyspreable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars