Pont d'en Gatus
A vegades la terra és molt dura
i l'aigua que hauria de baixar
és tan escassa....
però malgrat tot hi ha la bellesa de les roques
i del pont que resisteix els segles.
Haurem de ballar la dansa de la pluja.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tot i ser molt maques aquestes roques, ens convé que plogui i que l'aigua les segueixi donant forma.
ResponEliminaBallem, ballem!.
Aferradetes, preciosa.
Sí que és bonic aquest paisatge i aquest riu, llàstima de la poquíssima aigua.
EliminaAferrades bonica!
La dansa de la pluja enguany està fent figa.
ResponEliminaPerò si cal, la tornarem a dansar.
A veure si l'animem, ballant, ballant i ella es posa a ballar també.
EliminaEl 2008 van resar a alguna mare de Déu i va fer efecte!
ResponEliminaA veure si hi tornen, doncs!
EliminaJa m'imagino tots vestits d'indis, ballant la dansa de la pluja, he, he...
ResponEliminaAquest pont és molt bonic, però ara es pot travessar el rierol sense problemes.
Avui estava molt núvol, a veure si plou.
Si amb la dansa índia hagués de ploure, bé valdria la pena... he, he, he...
Elimina