Com m'ha agradat aquesta observació i aquesta descripció tan maca que has fet del núvol!!...I de tu, tal com ets!! I aquest "tremolor imprecís" que portes dins, quina bona reflexió i qué important sentir-ho!!... Un molt bon regal per començar així el dia!! Gràcies!! Una abraçada!!
Moltes gràcies, Montse, per passar per aquí i per les teves paraules.
Tens raó, és important sentir aquest tremolor imprecís a dins, potser és la sensibilitat que ens fa ser conscients de tantes coses, o potser no l'acabarem d'entendre mai. Però que hi sigui ens fa sentir més vives.
M'ha agradat el tremolor del núvols a l'aigua, al vídeo.
ResponEliminaT'ha inspirat un poema profund i volador.
A mi també em va agradar veure la tremolor del núvol, en contrast amb la seva presència dalt del cel. I em va semblar que la sentia a dins també.
EliminaGràcies, Xavier!
Bona inspiració la d'aquest nigul a l'aigua.
ResponEliminaLa vida també té aquests contrastos... de vegades tan imprecisos.
Aferradetes, preciosa.
Sí, tots plegats som un sac de contradiccions o contrastos.. però això també té la seva gràcia.
EliminaMe encantó.
ResponEliminaBesos
Gràcies, Erik!
EliminaSerà pel temps que fa..... banyar-se ara , és cosa de valents ! Aquest núvol , segur que ho és !.
ResponEliminaBones festes, Carme !!
Jo no em banyaria pas en aquesta aigua freda, ara mateix... he, he, he...
EliminaBones festes, Artur!
Soc un núvol amb dues cares. Que bonic! I com que l'aigua sempre es mou, mai és exactament la mateixa.
ResponEliminaUna abraçada i bon Nadal, Carme!
Nosaltes tampoc som exactament els mateixos mai... tenim coses en comú.
EliminaGràcies, Teresa, Una abraçada i Bon Nadal!
Com m'ha agradat aquesta observació i aquesta descripció tan maca que has fet del núvol!!...I de tu, tal com ets!!
ResponEliminaI aquest "tremolor imprecís" que portes dins, quina bona reflexió i qué important sentir-ho!!... Un molt bon regal per començar així el dia!!
Gràcies!!
Una abraçada!!
Moltes gràcies, Montse, per passar per aquí i per les teves paraules.
EliminaTens raó, és important sentir aquest tremolor imprecís a dins, potser és la sensibilitat que ens fa ser conscients de tantes coses, o potser no l'acabarem d'entendre mai. Però que hi sigui ens fa sentir més vives.
Una abraçada!
La vida és sempre feta en part d'empatia, en part d'abstracció, mai no se'n sap prou d'equilibrar-los. Tu ho has fet en aquest poema.
ResponEliminaMai no se'n sap prou... aprenem cada dia, Helena!
Elimina