Porxada a Campllong


Potser no és l’absència allò que més compta.
Allò que m'omple és que el lloc existeix:
acollidor, ple de calma, de pau i de bellesa.
Amb fruites dolces, a l'abast de la mà, 
a punt per tastar-les. 



Comentaris

  1. Un lloc amb una bona ombra i, per poc que refresqui, s'hi ha d'estar molt bé... i si hi ha fruites dolces, més motius per quedar-s'hi.

    Què la nit et sigui plaent!
    Aferradetes ben dolcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va semblar molt acollidor, tot i que només el vaig veure tot passejant, però em va agradar molt i les fruitres dolces mai no ens les podem deixar perdre.

      Bon vespre, Paula. Aferradetes de repòs.

      Elimina
  2. És acollidor perquè és molt rústic, encara que domini l'absència. Molt inspirat el poema en relació a la imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que veig un lloc així i encara que no sigui meu, encara que no m'hi pugui estar, em sembla que m'encomana pau. Gràcies, maca!

      Elimina
  3. I les cadires, que més que per a la conversa, semblen disposades per a veure passar la vida per davant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per les estones de contemplació, que va molt bé i és molt necessària. M'agrada el teu afegitó de les cadires!

      Elimina
  4. M'imagino com si deu estar de fresquet en aquesta hombra ...Trobo que a les parets els hi falta una mica de vida, Segur que deuen tenir guardades moltes antiguitats que hi quedaríen la mar de bé i omplirien la porxada d'alegria!!!
    Petonts, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que en una casa com aquesta, deuen tenir giardades moltes coss boniques, però, en canvi, a mi m'agrada aquesta austeritat d'unes parets netes. Em reposa la vista i la ment. En aquesta vida tot va a gustos. Petonets, M Roser!

      Elimina
  5. Com que a les cadires no hi seu ningú, aprofitaré aquest capvespre per fer companyia a la taula.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars