Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un lloc amb una bona ombra i, per poc que refresqui, s'hi ha d'estar molt bé... i si hi ha fruites dolces, més motius per quedar-s'hi.
ResponEliminaQuè la nit et sigui plaent!
Aferradetes ben dolcetes.
Em va semblar molt acollidor, tot i que només el vaig veure tot passejant, però em va agradar molt i les fruitres dolces mai no ens les podem deixar perdre.
EliminaBon vespre, Paula. Aferradetes de repòs.
És acollidor perquè és molt rústic, encara que domini l'absència. Molt inspirat el poema en relació a la imatge!
ResponEliminaÉs que veig un lloc així i encara que no sigui meu, encara que no m'hi pugui estar, em sembla que m'encomana pau. Gràcies, maca!
EliminaI les cadires, que més que per a la conversa, semblen disposades per a veure passar la vida per davant...
ResponEliminaPer les estones de contemplació, que va molt bé i és molt necessària. M'agrada el teu afegitó de les cadires!
EliminaM'imagino com si deu estar de fresquet en aquesta hombra ...Trobo que a les parets els hi falta una mica de vida, Segur que deuen tenir guardades moltes antiguitats que hi quedaríen la mar de bé i omplirien la porxada d'alegria!!!
ResponEliminaPetonts, Carme.
Jo també penso que en una casa com aquesta, deuen tenir giardades moltes coss boniques, però, en canvi, a mi m'agrada aquesta austeritat d'unes parets netes. Em reposa la vista i la ment. En aquesta vida tot va a gustos. Petonets, M Roser!
EliminaCom que a les cadires no hi seu ningú, aprofitaré aquest capvespre per fer companyia a la taula.
ResponEliminaJo també vinc!
Elimina