Anhelo el pas de puça.
Ardor que dorm.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Can Catà de Cerdanyola
T'escriuré,
siluetes alegres que puguin volar
i que mirin al cel i a l'infinit,
amb la calma i el repòs
d'uns ocells damunt la branca.
T'escriuré signes nous
amb significats secrets
que només tu puguis saber.
T'escriuré imatges sobre la música
i els sentiments sense pentagrama.
T'escriuré només una paraula
perquè no se m’oblidi mai que la vaig trobar.
Per més que ho hem sentit i sentit, cantat i cantat... jo diria que encara no ens ho hem cregut...
A Tona s'ho han il·lustrat per a no perdre-ho mai de vista.
i guardar la memòria de les alenades més lliures,
per quan cal tancar-se a casa.
I saber dels cims i dels somnis com un present que existeix.
I si cal pregar a qualsevol déu o àngel o fada o mag o follet
o simplement que la sort acompanyanyi a qui més la necessiti
per tot allò que, impotents, no podem resoldre.
Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades, gairebé buida, només dues persones que fan petar la x...