Mirador

Mirador sobre el Ter, cap a l'Illa de Canet o de les Garsetes

Potser se'ns està acabant un temps

o potser ja s'ha acabat.

Per més que observem amb molta cura,

només podem veure quatre retalls de futur,

de colors apagats, reflexos descolorits,

que ni tant sols encaixen.

Massa soroll, però encara més silencis

Tossudament, mirem pel petit forat del pany

per veure si trobem algun bri esgarriat

de convenciment o d'esperança.

Horitzons

Miraré més enllà, si no puc veure el que tinc a prop.

Horitzons que no sabem, se'ns posaran davant dels ulls

i els haurem d'atrapar amb les mans  nues.

Si demà encara és gris, buscaré la claror més llunyana.

Pont a Sant Joan de les Abadesses

Fluïm entre els llençols verds dels prats

i les coixineres d'escuma, 

com flueix l'aigua,  

tan neta 

i que no s'atura.

Que passi el brogit del món,  

ben amunt, sense tocar-nos.

Dins de cada silenci,  mil mots compartits.

Cementiri de Jafre

Paisatge quiet.

Les passes no el destorben.

Creix la palmera.

I la capella ardent

s'alça com una flama.

Xiprers al cel

asenyalen camins

de llargs silencis.

Els camps de groc i terra

encomanen paraules.

Casa a Les Olives

Necessito tots els colors per pintar la distància

que cada color lluminós m'acosti ben a prop 

les imatges dels moments viscuts.

Que la memòria no es descoloreixi:

les abraçades seran de color groc de gira-sol

i els petons vermells de maduixa.

Les paraules de color blau de mar

I els silencis dels torrats més càlids de la tardor.

I construir, un àmbit com un refugi.

El xiprer

Ermita de la Salut del Papiol.

A la petita Joana, després de tants mesos  juntes a totes hores.

Soc com el xiprer fidel ben a la vora de casa teva.
Seré qui et vetllarà el son en les hores esquerpes.
Seré l’àvia còmplice dels bocins de xocolata.
Soc, encara, l'acolliment i l'abraçada, per quan tornis a casa, cada tarda.

Relats Conjunts de setembre: Llegint i enviant missatges

- No hi ha manera de llegir tranquil·la, només faig que sentir el tit-tit dels missatges de whatsapp que m'arriben.

- Doncs mira'ls i sabràs de qui són!

- Precisament és que no ho vull saber, ara volia llegir tranquil·lament una bona estona.

- Doncs apaga el so...

- No, ara no, ara no vull ni tocar-lo el mòbil. L'havia d'haver apagat abans. Ja saps que si el toco, m'hi enganxo de seguida.

- Doncs, apa, ves fent...

....

- No, si al final tindràs raò tu i l’hauré d'apagar, però no el so, del tot, apagat! Callat! Silenciat per tota la tarda.

- Au vinga, ànims!

- Però, però.... serà possible. Em sents que em queixo i resulta que ets tu mateixa que no ha parat d'enviar-me missatges... i... tot això que em dius? No m’ho pots dir de paraula, si estem de costat?

 - De paraula? Però si m'ho has prohibit, però si ni m'escoltes ni em fas ni cas!  Maleïts llibres! 

- Està bé, què vols? Ja tanco el llibre...

- Parlar amb tu...

- De què? 

- De res, de qualsevol cosa... I jo què sé! Entre llibres i mòbils aviat no sabrem dir res.

- De què prefereixes que parlem, del significat de "tros de quòniam" o dels inadaptats que marxen quan parla en Tortell? O de cavil·lar com col·locar, en tots els col·loquis, en les converses més bel·licoses, en les cal·ligrafies, a les aquarel·les, a les  al·lucinacions o fins i tot a les al·legories, totes les al·literacions possibles de la l·l? 

- Doncs de tot, de tot,  però...  He, he, he, m'agraden molt les al·literacions! Com quan als blogs en fèiem en col·laboració col·lectiva. Us en recordeu?