Casa a Les Olives
Necessito tots els colors per pintar la distància
que cada color lluminós m'acosti ben a prop
les imatges dels moments viscuts.
Que la memòria no es descoloreixi:
les abraçades seran de color groc de gira-sol
i els petons vermells de maduixa.
Les paraules de color blau de mar
I els silencis dels torrats més càlids de la tardor.
I construir, un àmbit com un refugi.
T'ha sortit del cor.
ResponEliminaUn poema extraordinari, d'aquells que m'hauria agradat saber escriure. Encara que la memòria algun dia se'ns descoloreixi, restarà escrit en aquest poema.
Tens raó, m'ha sortit del cor. Jo, en algunes coses, ja ho vaig notant que la memòria no és la que era. I em sembla bastant trist... però anirem fent com podrem i tens raó que quedi escrit en un poema, ja és una mcia un consol. Gràcies, Xavier, per les teves precioses paraules.
EliminaQue bé ho has pintat, Carme! De les dues maneres. Crec que s'hi estarà molt bé en aquest refugi.
ResponEliminaNo sé pas com seria la vida sense els colors! Els que recordem i els que imaginem. Molt trista, penso.
M'agrada pensar que hi ha moltes coses, molts aspectes de la vida que ens representen un refugi. Ara n'he tingut un de molt potent que ha estat cuidar durant els mesos de confinament i fins ara al començament de l'escola bressol, la meva neta. Un refugi dels bons, dels millors. I voldria recordar bé tots els colors de els emocions viscudes, les meves, i les seves i els seus aprenentatges... que no se'ns escapin els colors!!!
EliminaSeria bonic tenir un refugi fet dels colors de les emocions, segur que en trobaríem un per a cadascuna...Jo a una bona abraçada del groc dels gira-sols, m'hi apunto i les paraules del blau mar també les vull, per a confegir poemes...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Estic d'acord amb els comentaris anteriors, és poesia en estat pur aquest poema!
ResponElimina