Relats conjunts: Mosaic romà d'Ulises

Mosaic romà d'Ulises, Segle II

- Oh!  No, no em deslligueu, si us plau! - va dir Ulises!

- Sííííííií...... demana que et deslliguin. Vine a escoltar les nostres meravelloses veus - deien els cants de les sirenes.

- No, no em deslligueu companys, encara que les veus siguin meravelloses... 

- Vine, Ulises, no és només la veu. Tenim la saviesa infinita que t'obrirà els ulls de la vida i els del més enllà. - deien elles convençudes que aconseguirien que, d'un moment a l'altre, demanés que el deslliguessin per pietat.

- No, no em deslligueu, companys, ja no cal, ja poden cantar i tenir saviesa. Mai no permetria que em posessin les seves potes d'au, fastigoses i ganxudes a sobre... no, no, res de sirenes...
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé:  no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.

Riu i estanys de Siscaró

Si no has sentit 

l'alegria de l'aigua,

vine i escolta!

Escolta el so

mira la llum com juga.

Mulla't les mans.

No hi ha res que em produeixi tanta sensació d'agraïment, com l'aigua.

A l'univers, per fer-la possible; a la Terra, per mantenir-la malgrat nosaltres, a la muntanya; al petit país dels Pirineus; als amics que fan que m'hi acosti.

El camí que el voreja i el riu mateix 

ja serien suficient com a objectiu i com a plaer.

Però finalment hi ha els estanys

I el planell del refugi, i els aiguamolls,

i les carenes rocalloses i la lluna blanca.

I l'herba del vent amb les seves flors grogues

i els nerets florits que ens envolten les cames.

Lladó

Com en un laberint
em perdo en la bellesa dels detalls.
Arbres i ponts, com un gest i una mà estesa.
Porxos i torratxes, com l'acolliment i el bes.
Camins i carrers i baranes, com els mots 
que ens diem, per seguir fent camí.

Encara toca de peus a terra

Un curt pendent
i abandonar-se al buit i a l'aire.

Quan surt el sol, s'infla de cop i amunt, amunt, 
com un ocell planejador. 
Ara ets el vent i vas i vens i voles amb ell.

Des del pedrís, els meus ulls volen
contemplant-los, en mig dels núvols.

Pedres a l'aigua

Hi aboco l'ànima,
en el seu gest mesurat, concentrat,
en el nou intent, en la constància.

Reboti la pedra a l'aigua, o no reboti encara...

Ermita de La Mare de Déu de la Pertusa

Desig de núvol
de secret ben guardat
de cel i de llum
dins la porta tancada.

Damunt la roca
i en perfecte equilibri
no té vertigen.
Volem, segurs, com ella.

Corçà

Eixamplo la mirada.
Hi ha el cel i els arbres,
i horitzons més enllà,
de la carena més alta.

Horitzons de paper

o de noves mirades.

Anar lluny, dins els cors

que trobes ben a prop.