Relats conjunts: Mosaic romà d'Ulises
 |
| Mosaic romà d'Ulises, Segle II |
- Sííííííií...... demana que et deslliguin. Vine a escoltar les nostres meravelloses veus - deien els cants de les sirenes.
- No, no em deslligueu companys, encara que les veus siguin meravelloses...
- Vine, Ulises, no és només la veu. Tenim la saviesa infinita que t'obrirà els ulls de la vida i els del més enllà. - deien elles convençudes que aconseguirien que, d'un moment a l'altre, demanés que el deslliguessin per pietat.
- No, no em deslligueu, companys, ja no cal, ja poden cantar i tenir saviesa. Mai no permetria que em posessin les seves potes d'au, fastigoses i ganxudes a sobre... no, no, res de sirenes...
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé: no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.
- Ulises, no saps el què et perds, no saps què vols... que et deslliguin, el temps s'acaba i passaràs de llarg.
- Sí que ho sé: no vull saber res de sirenes enganyoses i mentideres. Vull una dona, una dona normal, de mans dolces i de peus suaus.
I tampoc valdria ni que portessin cua de peix. Totalment d'acord amb l'Ulisses, quan el "normal" és el millor perquè demanar altres coses. :-)
ResponEliminaM'agrada que el normal sigui millor... potser no passa gaire sovint i per això quan passa s'ha d'aprofitar.
EliminaI mira que n'hi ha de dones amb mans i peus, i ell ha anat a ensopagar amb les sirenes. Ai las!
ResponEliminaÉs que sempre ens hem de complicar la vida?
EliminaO carn o peix....això de mig i mig mai ha estat bona opció, apart del mar i muntanya
ResponEliminaÉs que aquestes potes fan una mica d'angunia... pobre Ulises!
EliminaM'ha fet gràcia comparar el teu relat on l'Ulises, una mica desesperat, demana que no el deslliguin, amb un altre que que prega si us plau, per favor,que el deslliguin, que vol anar a escoltar el cant de les sirenes de ven a la vora...
ResponEliminaBona revetlla, Carme.
Em va fer gràcia donar-li la volta... crec que tothom hi surt guanyant...
EliminaHaha, sí que és l'altra cara del relat del XeXu, tot plegat, em fan ganes de llegir L'Odissea, algun dia ho faré, per Ulisses!
ResponEliminaS'hi està bé a la teva nova casa, m'agrada la tipografia i aquest entorn claret, bona revetlla!
Moltes gràcies, Gemma, per venir per la casa nova...
EliminaEm va fer gràcia donar-li la volta a la història de les sirenes... i quan ja la tenia escrita, vaig veure que en XeXu, li havia donat la bolta en un altre sentit...
No semblen gens atractives les sirenes del mosaic. Fa bé de passar de llarg. L'Ulisses no era pas tonto.
ResponEliminaNo n'era pas de tonto, no....
EliminaÉs com preferir la realitat a l'art. Són opcions.
ResponEliminaTot depèn del nostre moment i també de les potes que tingui l'art i de les potes que tingui la realitat. He, he, he
Eliminahi ha moments en que has de suplicar l'ajuda dels altres per tal de no sucumbir al cant de les sirenes
ResponEliminaA vegades val la pena suplicar.....
EliminaCaram, quin Ulises més noble i determinat. Igualet que el meu, hahaha!
ResponEliminaHome, més que noble i determinat és el fàstic que li feien les potes d'au de les sirenes...
EliminaSegurament les sirenes l'haguessin portat a la perdició, potser hagués valgut la pena ... perquè en realitat això era una odissea.
ResponEliminaBona tarda Carme.
He, he, he... Pere, segur que no hagués valgut la pena.... on hi hagi una dona de veritat...
EliminaBona nit, Pere!
"...a dintre de la mar hi ha una sirena:
ResponEliminaell canta el dematí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena."
Ja es veu que quan va arribar en Maragall, Ulises ja s'havia enamorat també de les sirenes.
En la teva explicació, Ulises prefereix les dones de veritat, no pas les mitològiques. Un home de seny.
Més val boig (o boja) conegut que savi per conèixer... diu la dita.
EliminaAmb aquesta discussió entre l'Ulises i les sirenes, no m'estranya que els companys es posaren taps de cera en les orelles.
ResponEliminahe, he, he... ja estaven farts de tantes discussions...
EliminaTal vegada ja estava cansat de fer el lluç per aquells mars de Déu.
ResponEliminaJa tenia ganes d'arribar a casa.
EliminaOstres, quina gràcia, demana que NO el deslliguin!!... Molt bo!
ResponEliminaEspero que li fessin cas.
A mi no m'inspira res... de moment... Ai!!
No el van deslligar no...
EliminaJa et vindrà la inspiració, no pateixis...
Ui! fins ara mateix no m'havia recordat de la substitució dels Relats Conjunts. No sé com anirà aquest anys, perquè tot això està més mort que mai, però crec que ho intentaré de nou. A veure quina imatge o foto poso. El camell del cap de Creus?