Corçà
Eixamplo la mirada.
Hi ha el cel i els arbres,
i horitzons més enllà,
de la carena més alta.
Horitzons de paper
o de noves mirades.
Anar lluny, dins els cors
que trobes ben a prop.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quan vens del Gironès, passat Cervià, Medinyà,
ResponEliminaJuià, Cassà, Celrà i Flassà,
entres a l'Empordà:
Rupià, Parlavà, Ullà, Llabià, Foixà i
Corçà!!
Ha, ha, ha, Xavier! Quanta rima acabada en à!
EliminaPerò no és el Corçà de l'Empordà, aquest.
Vora Àger, camí de La Pertusa.
Sobre el pantà de Canelles.
Gràcies per les rimes... de fet rimen igual, sigui on sigui.
No puc seguir fent rimes, ni amb la Pertusa, ni amb el Montsec d'Àger, ni amb el Congost de Mont-Rebei...
EliminaQuina ficada de pota!!
I anar caminant, i anar trobant cors i horitzons.
ResponEliminaI mirar lluny i a prop a la vegada!
EliminaAquest Corçà no és de l'Empordà, com indica en Fita, doncs hauria tingut que canviar molt des de que jo hi anava a l'escola i que de ben segur també coneixes.....Gràcies a tu he descobert un segon Corçà a terres de ponent.
ResponEliminaEfectivament, Joan! Tens raó.
EliminaSi pots fer l'escapada a Àger que et proposaves, t'hi arribes que és ben a la vora. I per anar a l'ermita de La Pertusa s'hi ha de passar i La Pertusa és un lloc que val la pena veure. Encara que no hi poguessis pujar (per la teva mobilitat, dic, tot i que es molt poqueta estona de caminar, fa força pujada i baixada) veure -la de prop ja val l pena.
Disculpa Joan, "m'he equivocat, no tornarà a passar. " No sé de què em sona això...
EliminaElefants a banda, no és l'Empordà però és tant bonic com si ho fos.
I més enllà de les carenes, hi segueix havent un País meravellós.
ResponEliminaPer a mi, que me l'estimo, és el millor, bàsicament perquè és el meu i no en necesito cap més. 😀
EliminaUna carena i l'horitzó són el mateix, metafòricament parlant.
ResponElimina"Horitzons de paper", els de les aquarel•les?
El que és més local, el més universal, em fan pensar els dos darrers versos.
Si que tens raó. Són el mateix. Quan hi ha carena, la carena fa d'horitzó.
EliminaSí, els horitzons de paper són els imaginats, els virtuals, els pintats, els escrits, els inventats...
Ben bé així com ho interpretes. Allò que tenim més a prop pot ser allò que més lluny ens permet arribar.
que bonic!
ResponEliminaGràcies, Elfree!
EliminaUn temps preciós per gaudir de la Natura d'aquest meravellós País que és el nostre.
ResponEliminaI tant, el dia llarg, bon temps... i caloreta encara suportable. (Si fem excepció d'aquest migdia a Montjuïc que ens hem torrat. Sort de les ombres!)
EliminaUn paisatge tan verd eixampla l'ànima i ja només veure'l es respira amb amplitud. Tant de bo trobem els cors amables, lluny o a prop. Sempre hi ha horitzons més enllà, però cal que ens recollim dins dels nostres, on trobem refugi amable.
EliminaBenvinguda al nou blog, Olga!!!
EliminaTens raó, jo sóc bastant de recollir-me en els meus horitzons força propers. Sentir-nos segurs i aixoplugats és molt necessari.
Un paisatge preciós, on l'horitzó no és rectilini com el del mar, però fa pujades i baixades com si fossin onades, o sigui que tots els horitzons tenen alguna cosa en comú...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Horitzons ondulats i flexibles, què més volem?
Elimina