Ermita de La Mare de Déu de la Pertusa
Desig de núvol
de secret ben guardat
de cel i de llum
dins la porta tancada.
Damunt la roca
i en perfecte equilibri
no té vertigen.
Volem, segurs, com ella.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Que maques són les ermites de l'Empordà.
ResponEliminaHa, ha, ha... que trapella!
EliminaAbans que s'esvaloti el galliner...
ResponEliminaLes de la Noguera més!!
Les escales pugen a la pau.
La porta guarda una música,
i la màgia d'una veu.
A fora, els ocells canten.
No sé si volta molta gent de la Noguera per aquí, però te l'estàs buscant!!!
EliminaGràcies, pel poema!
Això comptaria com a escapada de cap de setmana per quan tenim un pont més llarg?
ResponEliminaBé, XeXu, sí i tant!
EliminaTambé val un cap de setmana normal... depèn de quantes coses facis.
Me l'apunto.
ResponEliminaI les de la Noguera, també.
Val la pena, la Noguera, aquesta primavera, em va enamorar més que mai.
EliminaEl desig mai s'ha de mostrar del tot, que hi hagi una mica de secret el fa més intens
ResponEliminaGuardar els secrets és important...
EliminaPreciosa aquesta ermita amb l'estimball sobre el pantà d'una aigua d'un verd blavós... El Joan potser que s'esperi una mica, que el camí és una mica perillós si no s'està en plena forma: pujades , baixades, pedres que rellisquen i pots anar a parar a fer companyia als peixos!!!
ResponEliminaPetonets.
Sí que ho és!
EliminaBé, si no hi pot pujar, només veure-la des del parquing o des del replanet on comença el camí amb el desnivell, ja és ben bonic.
Els primers quatre versos crec que parlen de la mateixa poesia.
ResponEliminaLa veritat és que parlen de la meva ànima... que no és pas ben contradictori amb el que dius.
EliminaQuina preciositat!!
ResponEliminaA vegades encara penso que sóc suficientment jove perquè si un dia em toca una travessa em trauré el carnet de conduir, em compraré un cotxet, i farem excursions com vosaltres ;-))
En Josep Lluís té carnet, des de que tenia 20 anys crec... però no li agrada gens conduir i mai hem tingut cotxe... i crec que és molt necessari per poder fer excursions així...
Sí tens raó, hi ha llocs que sense cotxe és molt complicat anar-hi.
EliminaA veure si et toca aviat, la travessa... ;)
Doncs si la teva ànima guarda secrets tan bells com els d'aquestes imatges, que ric deu ser aquell qui en té les claus!
ResponEliminaPer fi he pogut arribar al teu nou blog, Carme! És maquíssim! Enhorabona!
Benvinguda, Montse.
EliminaNo volia pas comparar la bellesa del lloc amb la meva ànima, sinó que els llocs, les fotos o les imatges m'inspiren, però sempre sóc jo la que m'expresso.