Riu i estanys de Siscaró


Si no has sentit 
l'alegria de l'aigua,
vine i escolta!


Escolta el so
mira la llum com juga.
Mulla't les mans.


No hi ha res que em produeixi tanta sensació d'agraïment, com l'aigua.
A l'univers, per fer-la possible; a la Terra, per mantenir-la malgrat nosaltres, a la muntanya; al petit país dels Pirineus; als amics que fan que m'hi acosti.


El camí que el voreja i el riu mateix 
ja serien suficient com a objectiu i com a plaer.


Però finalment hi ha els estanys


I el planell del refugi, i els aiguamolls,
i les carenes rocalloses i la lluna blanca.
I l'herba del vent amb les seves flors grogues
i els nerets florits que ens envolten les cames.

Comentaris

  1. I és que nosaltres mateixos som aigua! L'hem de respectar sempre.

    ResponSuprimeix
  2. Caram Carme, quina descripció tan bonica d'aquests llocs muntanyencs tan preciosos...M'imagino asseguda sota aquesta cascada i que l'aigua em va regalimant arreu, i deu ser tan fresqueta que el gustirrinint seria de primera!
    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fresqueta, no seria l'adjectiu més precís. Estava freda, freda, freda... molt freda. No em vaig mullar més que les mans i la cara. L'airet que feia no convidava gens al bany i això que m'agrada ficar-m'hi, encara que sigui 10 segons.

      Suprimeix
  3. On no hi ha aigua no hi ha vida, i això és insubstituïble.

    ResponSuprimeix
  4. Mira, un altre paisatge celestial hehehe aquí ens vindrem a banyar i, fins i tot jo, que en aquest món mortal no sé nadar, allí nedaré com una experta, i sense cansar-nos gens. Entrant, sortint,... Una delícia! :-)

    ResponSuprimeix
  5. "I l'herba del vent amb les seves flors grogues": aconsegueixes uns nivells de lirisme espectaculars!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, és ben bé com em sento quan camino per un lloc com aquest.

      Suprimeix
  6. Vàrem ser a la vall d'Incles fa molts anys, i per falta de temps no vàrem pujar als estanys. Ens prometérem que hi tornaríem. Van passant els anys i encara no ho hem fet.
    Gràcies Carme per fer-nos un tast, de l'aigua fresca i de les imatges refrescants.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs a veure si us en faig venir ganes. Que des de la Vall d'Incles hi ha un munt d'estanys per anar: Els de Juclà i els de Siscaró, pujant a la dreta; el de Fontargent, tot recte i pujant a l'esquerra, també n'hi ha uns quants...

      Suprimeix
  7. M'identifico amb els teus sentiments i les teves sensacions davant el paisatge i l'aigua, Carme! Me'ls puc fer tots meus! Les fotos són tan temptadores... Hi vaig pujar l'any 2009, però em vaig quedar al refugi perquè ningú més va voler seguir...
    Aquest any les vacances seran del 21 al 28 de juliol, una vegada deixat enrere el casament del fill. I les passarem a Andorra de nou! És un bell país que mai te l'acabes!
    Una abraçada, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que bé poder-ho compartir així, Montse!
      Aquest any no crec que coincidim, ja que nosaltres les fem a l'agost.
      Tens raó és un país petit i mai no te l'acabes. Mira que des dels 8'anys que trepitjo les seves muntanyes i encara hi ha llocs (molts llocs) que no conec.
      Una abraçada, Montse!

      Suprimeix
  8. Un lloc on hi ha aigua sempre hi tirem més fotos que en un lloc de terra ferma

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars