Lladó
Com en un laberint
em perdo en la bellesa dels detalls.
Arbres i ponts, com un gest i una mà estesa.
Porxos i torratxes, com l'acolliment i el bes.
Camins i carrers i baranes, com els mots
que ens diem, per seguir fent camí.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una bellesa verda i ombrosa, una vertadera carícia per a l'esperit. Com m'agradaria ser-hi...
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
A vegades hi ha imatges, paisatges, pobles, que no saps per on començar a mirar. I em dona aquesta sensació de perdre'm em els detalls.
EliminaUna abraçada, Olga!
escollir bé els mots a dir, és tasca de molta mesura que cal deixar anar amb cura
ResponEliminaTens raó, Joan, els mots són molt importants. Cal tenir molta cura amb ells, poden arreglar-ho tot i poden espatllar-ho tot.
EliminaÉs un laberint que té sortida, tot i que a vegades ens agrada perdren's'hi.
EliminaSí a vegades és agradable perdre'ns una mica, Xavier!
EliminaBon dia Carme!
ResponEliminaJa sóc ací de nou. Veig que has fet reformes.
Bona tarda Jp, benvingut al meu blog.
EliminaMés que reformes és una casa nova. La vella segueix tal qual.
Preciosa aquesta casa amb la terrassa , els porxos, la frondositat del verd...Qui podés fer-hi estada una temporadeta! Em sembla que si seguim camí amunt arribarem a l'ermita de la Mare de Déu del Mont i podrem contemplar el Canigó com en Verdaguer!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, ben bé sota del Mont, aquest poble. Tot preciós. Bona tarda!
EliminaUna bella manera de perdre's. Ja ens hi apuntem.
ResponEliminaSerem una colla de perduts, però contents...
EliminaQuanta bellesa!
ResponEliminaGràcies, Consol!
EliminaJo també em perdo en els detalls del teu poema! Preciós!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaUn altre lloc on per les nits es deu descansar de meravella... Quina pau!!
ResponEliminaCrec que quan em mori i vagi al Cel el meu trosset de Cel tindrà un llit molt còmode i "per la nit" no passaran camions, ni motos, ni cotxes amb música a lo bèstia, ni començaran els paletes a fer obres a les 7 del matí amb els seus martells pneumàtics, excavadores... Hi hauran uns ocellets celestials que cantaran fluixet i em faran de cançó de bressol. A vegades també es podrà sentir el xim-xim d'una pluja suau o un ventijol lleuger... i jo descansaré molt, molt bé :-)
Segur que sí. No hi he passat cap nit, però és un poblet petit, bonic i tranquil, a l'Alt Empordà.
EliminaAquest teu cel m'agrada. I de dia tindrà la mateixa tranquil·litat i ningú ens dirà que és hora de tal o de qual i ningú ens interrompra quan fem les coses que ens agraden? M'hi apunto! Qui arribi primer que guardi lloc! 😜
Efectivament, quan estiguem en el millor del llibre, o dibuixant, pintant... mai res ens interromprà... Anirem fent fins que ja decidim canviar d'activitat :-)))
EliminaGenial... aquest és el cel que estava buscant...
Elimina