Lladó



Com en un laberint
em perdo en la bellesa dels detalls.
Arbres i ponts, com un gest i una mà estesa.
Porxos i torratxes, com l'acolliment i el bes.
Camins i carrers i baranes, com els mots 
que ens diem, per seguir fent camí.

Comentaris

  1. Una bellesa verda i ombrosa, una vertadera carícia per a l'esperit. Com m'agradaria ser-hi...
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha imatges, paisatges, pobles, que no saps per on començar a mirar. I em dona aquesta sensació de perdre'm em els detalls.
      Una abraçada, Olga!

      Elimina
  2. escollir bé els mots a dir, és tasca de molta mesura que cal deixar anar amb cura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Joan, els mots són molt importants. Cal tenir molta cura amb ells, poden arreglar-ho tot i poden espatllar-ho tot.

      Elimina
    2. És un laberint que té sortida, tot i que a vegades ens agrada perdren's'hi.

      Elimina
    3. Sí a vegades és agradable perdre'ns una mica, Xavier!

      Elimina
  3. Bon dia Carme!
    Ja sóc ací de nou. Veig que has fet reformes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Jp, benvingut al meu blog.
      Més que reformes és una casa nova. La vella segueix tal qual.

      Elimina
  4. Preciosa aquesta casa amb la terrassa , els porxos, la frondositat del verd...Qui podés fer-hi estada una temporadeta! Em sembla que si seguim camí amunt arribarem a l'ermita de la Mare de Déu del Mont i podrem contemplar el Canigó com en Verdaguer!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ben bé sota del Mont, aquest poble. Tot preciós. Bona tarda!

      Elimina
  5. Una bella manera de perdre's. Ja ens hi apuntem.

    ResponElimina
  6. Jo també em perdo en els detalls del teu poema! Preciós!

    ResponElimina
  7. Un altre lloc on per les nits es deu descansar de meravella... Quina pau!!
    Crec que quan em mori i vagi al Cel el meu trosset de Cel tindrà un llit molt còmode i "per la nit" no passaran camions, ni motos, ni cotxes amb música a lo bèstia, ni començaran els paletes a fer obres a les 7 del matí amb els seus martells pneumàtics, excavadores... Hi hauran uns ocellets celestials que cantaran fluixet i em faran de cançó de bressol. A vegades també es podrà sentir el xim-xim d'una pluja suau o un ventijol lleuger... i jo descansaré molt, molt bé :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí. No hi he passat cap nit, però és un poblet petit, bonic i tranquil, a l'Alt Empordà.

      Aquest teu cel m'agrada. I de dia tindrà la mateixa tranquil·litat i ningú ens dirà que és hora de tal o de qual i ningú ens interrompra quan fem les coses que ens agraden? M'hi apunto! Qui arribi primer que guardi lloc! 😜

      Elimina
    2. Efectivament, quan estiguem en el millor del llibre, o dibuixant, pintant... mai res ens interromprà... Anirem fent fins que ja decidim canviar d'activitat :-)))

      Elimina
    3. Genial... aquest és el cel que estava buscant...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars