Relats conjunts de Maig: Al camp de blat de moro

«Entre o milharal» (Manuel Henrique Pinto – 1907)

Al camp de blat de moro, m'hi perdia.
Al camp de blat de moro, jugàvem a amagar.
Ara m'he fet gran i ja no em cobreixen les tiges.

Qui pogués jugar com abans
quan tot el que jo volia era trobar-la a ella
i que em somrigués, en haver-la atrapat.

Jugarem, amor, com si fóssim nens.
I encara que, ara, estem per la feina,
també sé que si m'amago  de nou,
en treure el cap, el tornaré a admirar.
Aquell somriure tan net i tan trapella
de qui sap que, sempre, ens tornem a trobar. 

Comentaris

  1. Es que esos campos con tallos tan altos siempre han tenido un intríngulis misterioso al adentrarse en ellos.

    Salud.

    ResponElimina
  2. Passa el temps i tot canvia, però mentre els records encara hi siguin res marxa del tot.

    Un poema molt bonic!

    Abraçades.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars