La porta tancada

l'Alba, passava cada dia,  caminant tot el carrer, de dalt a baix.  Casa seva era tocant a la plaça  i l'escola  era a la sortida del poble,  al final de tot.   De vegades tenia una mica de por d'anar sola i anava pensant que no calia tenir por, que ella coneixia a tothom, en aquest poble.  Passava per davant de cal Joan,  de ca la Blanca,  de ca la Roser,  i  també per davant de la casa dels senyors Riera que no els coneixia tant, però  tampoc li feien por.  Quan passava per davant de la porta tancada,  anava molt de pressa,  perquè  no sabia què ni qui hi havia a dins.  Aquella porta,  ella no l'havia vist mai oberta i pensava que no hi vivia ningú, però en passar,  ella sentia sorolls.  I es deia a ella mateixa, Alba no t'inventis coses,  que aquí no hi viu ningú.  Però un dia el terabastall va ser tan gros que es va decidir a dir-ho als seus pares.  Ningú no la va creure.  Tothom li repetia que aquella casa estava tancada de feia molts anys i que no hi havia ningú. 

I és que una porta sempre tancada  acaba amagant molts misteris. Encara que després  siguin tan fàcils de resoldre...  com ara que hi havia ple d'animalons que hi havien fet el seu cau.