Violetes a mitja escala
Pessic de lila
a la vora dels peus.
Valenta sempre.
...........................................carme
Petita flor,
en qualsevol racó
la vida neix.
en qualsevol racó
la vida neix.
.............................................McAbeu
Liles floreixen,
ballen sobre la terra,
llum i silenci.
ballen sobre la terra,
llum i silenci.
...............................................sa lluna
La tierra lo sabe:
hay pasos pequeños
que nunca retroceden.
hay pasos pequeños
que nunca retroceden.
..............................................Núria de Espinosa
L'escala, agraïda,
endolceix l'eixutor
amb la flor lila.
endolceix l'eixutor
amb la flor lila.
………………………………………….Teresa Duch
Al punt exacte
entre terra i paret,
sorgeix la lila.
entre terra i paret,
sorgeix la lila.
................................................Helena Bonals
Creixen valentes
adaptant-se a l'entorn.
Arreu, natura.
adaptant-se a l'entorn.
Arreu, natura.
.............................................................Núria
Petita flor,
ResponEliminaen qualsevol racó
la vida neix.
Bon cap de setmana!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaBon cap de setmana!
Una lliçó de vida preciosa: la fragilitat de la flor es converteix en pura fortalesa en obrir-se pas entre els maons.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Les violetes semblen fràgils, però són molt més fortes del que semblen. Si cau alguna llavor de violeta en un test on hi ha una altra planta, acaben guanyant elles.
EliminaA mi m'agraden molt.
Bon cap de setmana, Jordi.
La vida neix, malgrat tot.
ResponEliminaM'hi afegeixo.
Liles floreixen,
ballen sobre la terra,
llum i silenci.
Aferradetes, preciosa.
Fins i tot en llocs inhòspits...
EliminaMoltes gràcies!
Ja hi ets, em penso que avui ja ho he fet bé!
Aferradetes, bonica!
La tierra lo sabe:
ResponEliminahay pasos pequeños
que nunca retroceden.
Precioso. Un abrazo y feliz fin de semana
Moltes gràcies, Núria!
EliminaJa l'he pujat al post!
Una abraçada i bon diumenge!
Vaig a provar, Carme!
ResponEliminaL'escala, agraïda,
endolceix l'eixutor
amb la flor lila.
Molt ben fet, Teresa!
EliminaMoltes gràcies!
L'afegeixo.
Una abraçada
Al punt exacte
ResponEliminaentre terra i paret,
sorgeix la lila.
Moltes gràcies, Helena!
EliminaM'agrada molt això del punt exacte!
Ara mateix l'afegeixo.
Fa uns dies vaig escriure un haiku d'unes dents de lleó que creixien en una paret d'un racó de camí. També hi escau en aquestes violetes, així que el comparteixo:
ResponEliminaCreixen valentes
adaptant-se a l'entorn.
Arreu, natura.
Abraçades!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaArreu natura!
Abraçades.
La vida s'obre pas entre els maons i el ciment. No hi ha qui l'aturi.
ResponEliminaUn bon enfilall de haikus.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaPer més que l'aturem, la vida sempre troba on sortir.