Tot i que estic d'acord que fer-ho amb placidesa i amor pot facilitar les coses, també és veritat que, de vegades, cal pouar molt i molt endins per treure'n algun tresor... i ni així ens en sortim.
Anant endins sempre podem trobar aquells tresors que estan allà amagats, esperant per sortir al món. Això sí, i com bé dius, sempre amb amor i honestedat.
El pou sembla esperar una mà amiga per regalar-li els seus tresors.
ResponEliminaUna foto preciosa.
Aferradetes, nina.
Espera pacientment... gràcies, Paula.
EliminaAferradetes, bonica!
Tot i que estic d'acord que fer-ho amb placidesa i amor pot facilitar les coses, també és veritat que, de vegades, cal pouar molt i molt endins per treure'n algun tresor... i ni així ens en sortim.
ResponEliminaAbraçades!
M'agraden molt les teves precisions als meus posts...
EliminaAbraçades, Mc!
Si solo fuera sacar agua no parecería muy complicado, si es otra cosa ya se empieza a complicar.
ResponEliminaBesos-
Segur que sí, que es complica…
EliminaA mi m'agrada el pou de Ferrater on sura el passat amb el temps. Res més que el que fa la poesia, el que dius tu.
ResponEliminaSí, que bonic això de Ferrater, Helena!
EliminaAnant endins sempre podem trobar aquells tresors que estan allà amagats, esperant per sortir al món. Això sí, i com bé dius, sempre amb amor i honestedat.
ResponEliminaAquesta foto desprèn molta calma.
Abraçades, Carme!
Els pous sempre són un tresor...
EliminaGràcies, Núria!