Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tresor marí,
ResponEliminaplantat terra endins,
guarda el camí
Abraçades!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaEl post queda més complet!
Abraçades!
Oh què gran!!!
ResponEliminaPetxina silent,
fòssil d'un mar distant.
Misteri marí.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies, Paula, per fer que el meu post sigui més ben acabat.
EliminaAferradetes, preciosa!
Si pogués parlar, quantes coses que explicaria, i quina adaptació més gran deu haver hagut de fer... És increïble tan gran!
ResponEliminaAbraçada, Carme!
Tenint en compte que era totalment fossilitzada, ens en podria esplicar moltes, moltes…. Quant de temps deu tenir?
EliminaAbraçada, Teresa!
Me imagino que para eso esta el carbono 14 y seguramente nos diría que un montón.
ResponEliminaBesos.
Segur que sí!
EliminaCrec que has copiat el mateix haiku dues vegades. ;-)
ResponEliminaAferradetes, nina!
Ostres! 😮Sí! Quin cap que tinc! 🤔 Perquè em puc equivocar, però mira que no adonar-me'n després!🙄 Bé, més val tard que mai i ara ja està corregida l'errada.😄
EliminaAferradetes preciosa,
Gràcies!😉👌
EliminaPetrificat,
ResponEliminanomés reviu als versos
el sentiment.
Moltes gràcies, Helena!
EliminaJa hi ets!