Divendres és el dia del cel a cal Sean Jeating
Una fotografia de Sean Jeating a Omnium que m'ha semblat adient per a un conte romàntic
Asseguda al porxo, ben abrigada, mirava el sol com baixava cap a l'horitzó. Aquella claror tan suau li va recordar la suavitat, la dolcesa i fins i tot la humilitat d'un amor quasi infantil. Ella tenia una llarga vida viscuda amb amor i felicitat, però, en aquell moment, era aquell nen qui li feia companyia.
- Moltes gràcies per venir del més enllà (potser del cel) i per afegir més tendresa, encara, a la teva tendresa de sempre. Si no et fa res, passaré la vetllada amb tu, avui.
Has escollit una bonica imatge del Sean, per il·lustrar aquest també, bonic conte que ens omple de tendresa !.
ResponEliminaUna abraçada , Carme ; )
De vegades els primers amors duren per sempre.
EliminaUna abraçada, Artur!
Quanta tendresa i quin romanticisme destil·la el teu conte, nina.
ResponEliminaLa foto d'en Sean és molt maca, no m'estranya que t'hagi inspirat.
Aferradetes, preciosa.
Els amors primerecs, sempre haurien de ser tan tendres com aquest.
EliminaAferradetes preciosa!
Me encanta le va que ni pintado.
ResponEliminaUn abrazo.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
Has aprofitat bé la bellesa de la fotgrafia per fer un bonic conte: sentiment i memòria.
ResponEliminaQuan algú ja no hi és, sempre ens queda això que tu dius: sentiment i memòria. Ho has clavat.
EliminaHa, you did it! ;-) And what a romantic story it has become!
ResponEliminaLovely, Carme. Thank you.
Feel yourself hugged and kissed.
Moltes gràcies a tu, Sean.
EliminaUna abraçada.
L'altre dia parlàvem dels records que no hem de deixar perdre, i quin millor exemple que el record d'un primer amor. Un relat ple d'emoció i tendresa, certament.
ResponEliminaAbraçades!
Hi ha records, que sempre fan somriure, Mc!
EliminaAbraçades.
En Sean Jeating sembla el Guadiana, xuxínetes hi és i xuxí ja no. 😅😂🤣
ResponEliminaCadascú al seu ritme! 😀😂
EliminaLa imatge desprèn calma i convida a deixar que la ment vagi per camins plens de records, i és que alguns d'ells es queden per sempre amb nosaltres i ens omplen de tendresa els dies.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Sí, hi ha records molt bonics, que valla pena gaudir.
EliminaUna abraçada, Núria!
Si has estimat de debò de petita, encara que et casis no sentiràs mai més el mateix.
ResponEliminaSuposo que no es pot generaltizar, però per alguna cosa s'han fet tan famosos els primers amors.
Elimina