Branques
Després
mot a mot
oldrem flors de pluja.
I els cabells regalimaran perfums.
I les mans amarades de pètals
encaixaran paraules en versos escabellats.
I direm l'amor i la joia de brostar,
borrons encara minúsculs,
com branques despullades que reviuen.
I enllaçarem,
vers a vers,
camins desconeguts encara.
mot a mot
oldrem flors de pluja.
I els cabells regalimaran perfums.
I les mans amarades de pètals
encaixaran paraules en versos escabellats.
I direm l'amor i la joia de brostar,
borrons encara minúsculs,
com branques despullades que reviuen.
I enllaçarem,
vers a vers,
camins desconeguts encara.
Un poema recuperat del març 2016
És un poema preciós, ple de sensibilitat. Cada vers respira vida i ens fa sentir aquesta "joia de brostar" que emociona. M'ha agradat molt.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Moltes gràcies, Mc!
EliminaBon diumenge
L'amor és el perfum que queda quan el vers decideix florir. M'ha agradat!
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaUna abraçada.
Què bonic!
ResponEliminaEl positivisme és en cada vers, és com tenir una joia fet poema.
Aferradetes, preciosa!
Moltíssimes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
És molt líric, com ho haurien de ser tots els poemes. Escriure torturadament no és allò meu.
ResponEliminaTant de bo que sortissin sempre així!
EliminaPreciós com has enllaçat aquests versos.
ResponEliminaNo sé què tenen les branques que sempre m'hi fixo, m'agrada dirigir-hi la mirada, hi hagi fulles o no, tenen alguna cosa especial.
Una abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaA mi també m'agraden les branques!
Una abraçada.
Has fet bé de recuperar aquest poema. Encara fa olor de nou.
ResponEliminaÉs del llibre de Quatre veus. I ja fa 10 anys.
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
Que fresquito . Me encanta, pronto empezaran a brotar esas yemas maravillosas en las ramas.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, ja he vist ametllers i mimoses que comencen a florir.
EliminaUna abraçada.