Branques

Després
                mot a mot
                                       oldrem flors de pluja.
I els cabells regalimaran perfums.
I les mans amarades de pètals
encaixaran paraules en versos escabellats.
I direm l'amor i la joia de brostar,
borrons encara minúsculs,
com branques despullades que reviuen.
I enllaçarem,
                      vers a vers,
                                           camins desconeguts encara.

                                                                                  

Un poema recuperat del març 2016