Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Potser són les olives de la vergonya, com aquella última que sempre queda al plat i ningú gosa menjar-se. ;-)
ResponEliminaBon cap de setmana!
No hi havia pensat, en això de les olives de la vergonya... també podria ser!
EliminaBon cap de setmana!
M'ha agradat molt aquesta imatge de l'olivera. És una descripció molt natural i, alhora, una mica trista per aquestes olives que s'han quedat a la branca. Em fa pensar en les coses bones de la vida que de vegades deixem passar o oblidem aprofitar. Una estampa molt bonica i plena de realisme. Gràcies per compartir-la, Carme!
ResponEliminaUna abraçada.
Doncs sí, sovint deixem escapar coses bones de la vida per falta d'atenció o per tenir el cap en altres llocs.
EliminaMoltes gràcies, a tu Jordi!
Una abraçada!
Espero que tu les recollissis, tenen molt bona pinta. ;-)
ResponEliminaLes dues opcions, la d'en Mac i la d'en Jordi, em semblen molt encertades. Tot i que jo sempre pregunto "la vol algú?" i si em diuen que no, me la menjo.🤭
Aferradetes, preciosa!
No, no les vaig recollir, però sí que tenien bona pinta.
EliminaFas ben fet, a mi em fa molta ràbia si sobra el (el que sigui) "de la vergonya" també ho acostumo a oferir si algú la vol i si no, per a mi.
Aferradetes, bonica.
Un poema es mou al vent
ResponEliminauna aquarel·la va pintant...
El que fa més ràbia és que l'oliva de la vergonya (en el cas que sigui a un bar) se l'acabi enduent el cambrer. La pregunta deria: la llença o va al plat dels següents clients?
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaNo hem de permetre mai que se l'endugui el cambrer... algú se l'ha de menjar, només faltaria!
Fa un temps vaig descobrir que una re-rebesàvia tenia unes terres amb oliveres i que va haver de deixar.... els mals temps !, sempre van i venen. Avui, les teves olives, me l'han fet tornar a recordar, un cop més !.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme ; )
Bon cap de setmana, Artur i gràcies per compartir els records.
EliminaSi són arbequines no es poden deixar per res del món.
EliminaNo, no ho eren… eren grosses.
Elimina