Lletres i fils d'hivern: La porta del sol i de la lluna
Una porta a Cefalú, Sicília. 2016.
En obrir la porta...
No em calen, jo no en porto.
Les arracades de sol pesen massa i em fan molta calor.
Tant si miro pel forat del sol com pel forat de la lluna,
em veig a mi mateixa, sempre, sense arracades.
Feliç coincidència.
Pd: he volgut recordar què havia escrit jo, fa gairebé 10 anys sobre aquesta porta dibuixada i el resultat de la meva curiositat ha estat una mena de continuació…
Me encanta tu inspiración. A través de la puerta hay un mundo de posibilidades. Un fuerte abrazo
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaEstic contenta que t'agradi.
Una abrçada!
Pues a mi me gusta.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaM'encanta aquesta porta, amb la lluna i el sol, i la continuació de la història.
ResponEliminaQue be, que vas veure el conill rosa, he he. Però veus? Jo d'arracades sempre en porto, no sé sortir de casa sense :D
M'agrada molt, Carme, ben original. Gràcies per participar!
Abraçades!
A mi, que de petita sempre em feien portar arracades (on s'és vist una nena sense arracades) em feien mal, em molestaven i/o les perdia amb gran disgust de la meva mare. Quan em vaig poder oblidar de les arracades, vaig ser feliç. Des que vaig marxar de casa els pares que no me les he posat mai més. Entenc que si t'hi acostumes, les trobis a faltar.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
M'alegro que t'agradi. M'ha sortit una mica estrany.
Abraçades.
Si jo dugués arracades com les que dius, portaria les de sol (solet) a l'hivern i les de lluna, a l'estiu.
ResponEliminaUna bon tria, Xavier, ets una persona intel·ligent.
EliminaTampoc en porto, com a tu em feien mal. Recordo que la meva mare va voler comprar-me'n unes quan em vaig casar i només les vaig portar a la missa i a les fotos. Després tenia una orella com un globus i ben vermella i això em passa amb tota mena d'arrecades. Suposo que en aquest forat hi deu passar alguna cosa que no va bé. ;-)
ResponEliminaUna porta que ho té tot, sol i lluna.
Aferradetes, nina!
He, he, he, som ànimes bessones, Paula! Em sembla que no m'havia trobat mai ningú que em digués això de les arracades.
EliminaAferradetes, preciosa!
Si ens hem de refiar de les sentències del Llibre Vermell que hagis aconseguit veure el mateix pels dos forats vol dir que ets feliç. :-)
ResponEliminaAbraçades!!
En el tema de les arracades, del tot, Mc… 😂🤣😂🤣
Elimina