La trobo una magnífica fotografia. Tota una al·legoria del difícil que és, en aquests temps que ens ha tocat viure, que un raig de llum (per petit que sigui) pugui travessar la xarxa de foscor que ens envolta.
I tant que el veig aquest fil de llum i, junt amb els teus mots, me'l prenc com aquest lligam a una esperança que no hauríem de perdre... tot i que cada cop ens ho posen més difícil.
Que tinguis una molt bona nit de Reis. Abraçades!!
Excel·lent fotografia i amb la lluna encara molt més. ;-) Veig la llum, el fil i et sento ben a prop, estimada. Què res ens faci perdre aquest lligam! Aferradetes i bona nit de Reis, Carme.
Esperem que els dropos de sempre, no ens malmetin la lluna. La seva claror, juntament amb les mirades dels infants, és de les poques llums pures que ens resten.
Quin text més fi. La lluna entre les branques crea una intimitat preciosa, i el fil de llum que hi dibuixes convida a aturar-se. A la foto també s’hi respira aquesta quietud tan ben trobada. Una abraçada, Carme.
La trobo una magnífica fotografia. Tota una al·legoria del difícil que és, en aquests temps que ens ha tocat viure, que un raig de llum (per petit que sigui) pugui travessar la xarxa de foscor que ens envolta.
ResponEliminaI tant que el veig aquest fil de llum i, junt amb els teus mots, me'l prenc com aquest lligam a una esperança que no hauríem de perdre... tot i que cada cop ens ho posen més difícil.
Que tinguis una molt bona nit de Reis. Abraçades!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaHem d'aprofitar cada fil de llum i cada lligam amb la bona gent.
Bona nit de Reis també per a tu!
Abraçades.
Que bé que encara hi hagi racons així en aquesta xarxa d'internet tan malmesa!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaExcel·lent fotografia i amb la lluna encara molt més. ;-)
ResponEliminaVeig la llum, el fil i et sento ben a prop, estimada.
Què res ens faci perdre aquest lligam!
Aferradetes i bona nit de Reis, Carme.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaQue res ens faci perdre aquest lligam!
Aferradetes, preciosa i bona nit de Reis!
Esperem que els dropos de sempre, no ens malmetin la lluna. La seva claror, juntament amb les mirades dels infants, és de les poques llums pures que ens resten.
ResponEliminaEsperem-ho, Xavier!
EliminaAvui i demà, les mirades dels infants ens arriben ben endins... allà les hem de guardar.
Bona nit i bon dia de Reis.
We had similar ideas on Monday. ;-)
ResponEliminaAbraçades, Carme!
La lluna, sempre és un bon tema!
EliminaAbraçades, Sean.
Quin text més fi. La lluna entre les branques crea una intimitat preciosa, i el fil de llum que hi dibuixes convida a aturar-se. A la foto també s’hi respira aquesta quietud tan ben trobada.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Jordi.
EliminaLa quietud tan necessària en els temps que vivim…
Una abraçada.
A mi me gusta esa luna un montón.
ResponEliminaAbrazos.
Estic contenta que t'agradi, tu ets un expert en llunes…
EliminaUna abraçada.