Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

Una mirada para despertar recuerdos. Precioso. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada!
Quina bona pensada triar el color dels iris per pintar una finestra.
ResponEliminaQuina bona pensada triar els iris per pintar una aquarel·la.
Moltes gràcies, Xavier!
EliminaBona idea, amb aquest color tan maco, hi seran sempre.
ResponEliminaUna combinació de blau i violeta que la fa molt atractiva, com la teva aquarel·la. Ja queda menys per tornar a trobar-la.
Aferradetes, preciosa.
M'encanten els iris, i esperar-los de dnou, també és un plaer.
EliminaJa queda menys, com dius,
Aferradetes, bonica!
La primavera tornarà i, amb ella, els iris. De moment, la finestra ens els recorda que tampoc és poca cosa.
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies,Mc!
EliminaTornaran, la primavera i els iris...
Abraçades.
Esos lirios se parecen mucho a una foto mía. Paso todos los días por delante, ahora no los hay, claro, pero no tardaran en volver.
ResponEliminaBesos.
M'agraden molt els iris... segur que la teva foto és molt bonica!
EliminaUna abraçada.
Iris és un nom de dona maco, com la flor que representa.
ResponEliminaSí que ho són, les dues coses, el nom i la flor.
Elimina