Els diamants roses de la Joana
Hi havia. Una. Bagada. Una. Nena. Ca. As deia. Clara. I. Li. Agradaven. Els. Diamans
I. Bolia. Trubar. Al. Mes. Gran. Dal. Mon. Ca rics. Ca. Sarian. Si. Tingesin. Un.
Diaman. !!! Axi. Ca. Van. Dasidi. Ca. Faran. Una. Ascursio. Al. Bosc. Par
Truba. Al. Diaman. Pro. Al. Bosc. No. Hi havia. Diamans. Axi. Ca. Ban. Ana.
Al. Desert Pro. Alla. Tampoc. Iabian. Diamans. Axi. Ca. Ban. Ana. A
Una. Coba. I. Alla. Si. Ca. Iabian. Diamants!!!! Pro. Resulta. Ca. El més. Gran
Era. Blau. I. Era. Tan. Gran. Ca. No. Al. Podian. Axaca. Llavors. Ban. Trucar. Als
Bumbes. par. Portarlo. A. Casa. Aquell. Dia. Ba. Ser. Molt. Guai!!!!!!!! I amb. Un
Somriura. Da. Punta. A. Punta. Da. La. Cara. La. Mara. Amb. Diu. Bona. Nit
******************************************************************************
La Joana, en veure que jo havia escrit un conte del seu dibuix, n'ha volgut escriure un ella d'un altre dibuix seu. Ella ha fet una escriptura innovadora, utilitzant una quantitat enorme de punts. Res a dir, per part meva. Si hi ha escriptors famosos que han fet provatures amb textos sense puntuar, ella fa provatures amb un text super puntuat.
El transcric a sota, per facilitar-ne la lectura:
Hi havia una vegada una nena que es deia Clara. Li agradaven els diamants i volia trobar el més gran del món.
Que rics que serien si tinguessin un diamant!!!
Així que van decidir que farien una excursió al bosc per trobar el diamant. Però al bosc no hi havia diamants, així que van anar al desert, però allà tampoc hi havia diamants. Així que van anar a una cova i allà sí que hi havia diamants!!!
Però resulta que el més gran era blau i era tan gran que no el podien aixecar. Llavors van trucar als bombers per portar-lo a casa. Aquell dia va ser molt guai!!!!!!!
I amb un somriure de punta a punta de la cara, la mare em diu Bona nit!
Que fantàstic estimular així la imaginació i l'expressivitat!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, la Joana és molt maca i molt creativa i es deixa engrescar ràpidament.
EliminaAixí va començar la Joana Austen!
ResponEliminaEls plats s'assemblen (en el millor sentit) a les olles.
A veure com continuarà la nostra Joana... encara tot està per fer i (per tant) tot és possible .
EliminaMoltes gràcies, Xavier!
La Joana ja apunta bones maneres literàries i aviat li farà la competència als reptes d'un altre amic, en McAbeu ! heheheh
ResponEliminaÉs molt enginyós els text que ha escrit, jo el guardaria molt bé, no se sap mai si pot crear tendència !.
Meravellosa història, Carme i Joana !. Abraçades ; )
El guardo, el guardo, de moment aquí al blog que està datat i publicat.
EliminaMoltes gràcies, Artur! Abraçades.
Qué maravilla de texto Carmen, yo también guardé una de mi hija cuando era pequeña que a su edad también tenía mérito. Consérvalo con cariño. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria!
EliminaLa Joana és la meva neta, i m'ha fet molta il·lusió compartir blog amb ella.
Una abraçada.
Quina meravella de conte! Crec que per part de l'àvia no necessitava transcripció, s'entén molt bé. ;-)
ResponElimina"Envejeta" de la bona poder compartir aficions amb els néts.
Felicita a la Joana de part meva!
Aferradetes, preciosa.
M'alegra que em diguis que s'entén molt bé. Jo el vaig entendre molt bé, però no sabia si a tothom li passaria com a mi.
EliminaLa felicitaré de part teva, segur que li agradarà.
Aferradetes, bonica!
Ah. Joana. Quina. Puntuació! Avantguardista!! Quin. Diamant. Literari!!! El. Meu. Cor. S'enlaira. Com. Un. Falco!!!! ......
ResponElimina😂🤣😂🤣 M'alegro. Que. T'agradi!
EliminaÉs ben lògic que el mostris il·lusionada perquè és un text genial. Realment la Joana es mereix un aplaudiment i una gran felicitació per la seva imaginació i el seu enginy.
ResponEliminaI pel que fa a la teva transcripció, a mi tampoc m'ha calgut per entendre el seu conte que, fonèticament, és impecable i es llegeix perfectament. Tampoc tinc res a dir sobre el tema de l'excés de punts... que, segons com, jo també acostumo a posar més comes del compte. ;-)
Una abraçada a totes dues, àvia i neta.
Moltes gràcies, Mc!
EliminaLa història dels punts, com passa sovint amb moltes coses és fruit d'una casualitat. Ella escrivia amb la tablet i quan canviava de paraula es veu que passava dos espais en lloc d'un i la tablet automàticament, en passar dos espais posa punt i majúscula. Quan me'n vaig adonar li vaig dir que si no volia que li passés això que s'havia de fixar de passar només un espai, però es va mirar el text que ja tenia escrit en aquell moment, s'ho va rumiar una mcia i em va dir convençuda: a mi m'agrada així. Endavant, doncs!
Una abraçada, Mc!
Definitivament prefereixo la versió de la Joana! Quin regal de conte! Hi batega una imaginació lliure que emociona justament per la seva autenticitat: la bellesa de les primeres paraules. Que no es perdi mai aquesta manera tan genuïna de mirar i explicar el món. Helena Esmorís
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaEsperem que la Joana conservi la creativitat i la il·lusió.
ESTIMADA JOANA. M'HA ENCANTAT EL TEU CONTE DELS DIAMANTS ROSES. M'ALEGRO QUE TROBESSIN EL DIAMANT BLAU! EM SEMBLA QUE ESCRIURÀS MOLTES MÉS HISTÒRIES MOLT BONIQUES. UN PETÓ!! HELENA
ResponEliminaLa Joana ha pogut llegir el teu comentari i n'ha estat encantada. Segur que escriurà moltes més històries.
EliminaQue aplicada i treballadora la Joana, Carme! Jo crec, tal com veig que escriu, que hi deu haver tingut molta feina. Quants anys té? No hi ha res que motivi tant els nets com les coses que fan les àvies. Amb l'Elna estem escrivint una història a quatre mans i endevina sobre qui... Sobre Trump! Idea seva. I això que no llegeix el meu blog. Però ells també estan informats.
ResponEliminaSón preciosos! Abraçada, Carme!
La Joana té sis anys i fa primer. Ho ha fet en dues estonetes, no gaire llargues. El primer dia ens va agafar sense gaire temps i la van venir a buscar i li vaig jurar que això es guardava al blog en esborrany i que ho podria continuar. I ho va acabar l'endemà amb moltes ganes i bastant de pressa.
EliminaJa tinc col·laboradora pel meu blog.
Que bé escriure a quatre mans, Terresa! Jo vaig preferir deixar-la sola, però aquesta és una alta opció molt bona. Jo diria que la Joana encara no sap qui és el Trump, però potser m'equivoco.
Quina imaginació que té la Joana, un conte molt bonic i com han dit Sa lluna i en Mc s'entén perfectament.
ResponEliminaFa il·lusió veure que la teva neta s'anima a dibuixar i escriure, que no perdi mai aquestes ganes de crear.
Gràcies per compartir-nos-ho, Carme!
Abraçades!
Moltes gràcies a tu, Núria.
EliminaSi que fa il·lusió veure que sempre té ganes de dibuixar i d'inventar.
Una abraçada.
S'ha d'estimar els infants surtin com surtin, però si poden sortir artistes com tu, millor.
ResponEliminaA veure cap a on anirà, la Joana.
EliminaPues imaginación no le falta. A ver si tenemos una escritora en marcha.
ResponEliminaUn abrazo.
A veure… el temps ho dirà!
EliminaUna abraçada.