Quan ja s’han pujat molts graons i la lògica ens diu que probablement ja són més dels que ens queden per endavant, és natural aturar-se i fer aquesta mirada enrere per contemplar el llarg camí que ja hem recorregut. Però, tot seguit, hem de tornar a aixecar-nos i continuar pujant. Com bé dius, no sabem mai quant fil ens queda per descabdellar, i aquest últim graó on ara ens hem assegut només és el primer de tots els que encara ens falten.
M'agrada molt el teu comentari, i trobo que és ben bé així: pensar-hi, per què no? Però no deixar ni de cabdellar i guardar els moments viscuts ni deixar de pujar tots els graons que facin falta i descabdellar els moments que ens queden i la vida que encara està per viure.
És com fer balanç de tot allò viscut i, potser, allò que ens queda per viure. Una aturada i tornar a caminar, sempre endavant. I si és possible, endreçar allò que no hem fet bé. M'encanta el teu dibuix. Aferradetes, nina.
Gràcies, Núria! Sí, no sabem mai quan de temps ens queda, però de vegads va bé de prendre consciència que per molt que ens quedi és molt menys que el que ja hem viscut. Una abraçada.
Encara no ets a l'últim graó. Potser al d'abans del penúltim? Però tens l'experiència de l'escala sencera.
ResponEliminaEls moments viscuts són la nostra riquesa. Miro d'aprofitar-la i gaudir-la, encara que sigui en el record. Gràcies Xavier! És un comentari bonic.
EliminaLast step? Top or bottom? ;-)
ResponEliminaTop! 😂
EliminaSempre amunt!😀
Quan ja s’han pujat molts graons i la lògica ens diu que probablement ja són més dels que ens queden per endavant, és natural aturar-se i fer aquesta mirada enrere per contemplar el llarg camí que ja hem recorregut. Però, tot seguit, hem de tornar a aixecar-nos i continuar pujant. Com bé dius, no sabem mai quant fil ens queda per descabdellar, i aquest últim graó on ara ens hem assegut només és el primer de tots els que encara ens falten.
ResponEliminaMolt bon cap de setmana!
M'agrada molt el teu comentari,
Eliminai trobo que és ben bé així: pensar-hi, per què no? Però no deixar ni de cabdellar i guardar els moments viscuts ni deixar de pujar tots els graons que facin falta i descabdellar els moments que ens queden i la vida que encara està per viure.
Bon cap de setmana, MC!
És com fer balanç de tot allò viscut i, potser, allò que ens queda per viure. Una aturada i tornar a caminar, sempre endavant. I si és possible, endreçar allò que no hem fet bé.
ResponEliminaM'encanta el teu dibuix.
Aferradetes, nina.
Doncs, sí, ho expliques molt bé, Paula!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa!
Un bello dibujo. Difícil saber cuánto hilo nos queda, pero a veces hay que hacer ese parón y seguir adelante. Besitos
ResponEliminaGràcies, Núria!
EliminaSí, no sabem mai quan de temps ens queda, però de vegads va bé de prendre consciència que per molt que ens quedi és molt menys que el que ja hem viscut.
Una abraçada.
A la vida no és fàcil de fer playback. M'agrada molt aquest poema.
ResponEliminaLes coses importants de la vida no són mai fàcils, però amb els records bonics, també s'ajuda a viure millor el futur.
Elimina