Capsetes

Un dels investigadors que va venir a veure'm,  d'iniciativa pròpia, perquè el cas s'havia fet tan famós que tothom estava ben intrigat,  va començar dient,  que ell era investigador privat, però també expert en tota mena de  tecnologies avançades  i també en  IA. I que li interessava molt saber què eren aquelles capsetes rodones i  tan tancades que no deixaven gairebé cap marge per investigar.

Però a més a més, em va preguntar, a mi,  pobra de mi,  si sabia d'on venien aquells éssers,  com era que havien fet tractes amb amb mi, si resultava que després m'havien immobilitzat i havien fet la seva, entrant sense necesitar claus.  I finalment també em van preguntar si havien pagat el lloguer per avançat.

- Doncs miri, sí que em van pagar el lloguer,  en els contactes a través del meu web,  em van semblar persones normals,  tot va anar bé.  Semblava que volguessin passar desapercebuts, potser  per aconseguir el seu objectiu.  Però no hi ha dubte que em llegien la ment i que quan van veure que  volia fugir,  van deixar de banda tots els miraments i van anar  a la seva. Però jo no sé res d'ells,  ni tinc cap idea de qui són, no d'on venen.  I, francament, estic morta de por.

- Escolti senyora Roser, potser li semblarà estranya la meva proposta,  però jo li ofereixo d'investigar això pel meu compte, vull dir sense cap cost per part de vostè,  però hauria de quedar-me a viure a la casa una colla de dies. Podria ser,  a canvi de la meva feina?  No sé pas si li podria pagar el lloguer que deu valdre aquesta casa.

- Miri, com que la casa és prou gran, encara que jo habitualment no hi visc, m'hi quedaré fins que vostè doni per acabada la seva investigació. Si puc ajudar en alguna cosa, ho faré.

- D'acord doncs, demà m'hi instal·lo. Hi ha algun lloc on es pugui menjar en aquest poble? 

- I tant que sí!  Ja els hi ensenyaré, si vol.

El primer dia, no va passar res,  l'investigador  Moscatell, va dur un munt d'aparells per a fer medicions de tota mena, de radiacions, de sons inaudibles, de temperatures, de radioactivitat i de coses que ni recordo.  No semblava que cap aparell mesurés res d'especial.  Però el segon dia, quan la Roser havia sortit a donar un volt cap al pont vell, en Moscatell la va tornar a veure caminant per la casa.  I en un tres i no res va desaparèixer davant dels seus ulls.  Més tard va tornar la Roser tan tranquil·la del seu passeig i va pensar que aquest Moscatell devia patir al·lucinacions,  ella no havia tornat pas a la casa abans d'aquell moment.   El tercer dia es van llevar amb dos Moscatells  i així que els van veure, un d'ells va desaparèixer  davant dels seus ulls.

- Em sembla que és evident que aquestes capsetes fan duplicats de nosaltres.  Ahir de vosté, senyora Roser,  avui de mi.  I on ens deuen portar? 

- Vol dir que som a dos lloc a la vegada? 

- Doncs sí,  vull dir exactament això. 

- Les capsetes ens dupliquen i ells se'ns enduen com per art d'encantament.

- Sí,  les meves tecnologies avançades són prehistòriques, en comparació amb les seves.

- Vostè ha tingut mai telepatia amb algú?

- Jo no, i vosté?

- Jo sí,  amb ells,  una telepatia claríssima!  I algun altre cop, també.  Em sembla que tenir telepatia amb un mateix, per lluny que sigui, no  hauria de ser complicat. Sr. Moscatell  deixi's anar,  deixi volar els pensaments sense controlar-los.  Jo també  i ens anem dient si ens ve alguna idea important.

- D'acord ho intento...  però no funcionarà, jo soc un tècnic, no un il·luminat.

- Doncs, sí que funciona,  (és que jo no soc tècnica, sap?) ho veig clarament:  som en una nau espacial gegant,  que orbita com si fos un planeta al voltant del sol  i ens volen per mirar d'entendre i d'esmenar aquesta naturalesa humana que no para de fer guerres, de matar, de fer bestieses i de carregar-se el planeta.  Si aconsegueixen posar algun mecanisme dintre de nosaltres, que millori aquesta espècie tarada, ens tornaran a unir amb els nostres clons.  És una missió  encarregada per la Comissió universal de pau galàctica.  Es veu que som els únics de tot l'univers que no hem evolucionat i al final han decidit intervenir. 

- Està de broma, oi?

- Ni mica,  però van ben errats, en comptes de duplicar mandataris per tornar-los pacifics,  ens dupliquen a  nosaltres que ja ho som.  

- Ah!  Per algun lloc han de començar,  diu el meu clon.