Relats Conjunts d'octubre: costa abstracta, anònim
Costa abstracta, anònim, creat per Gallery Today
Tenia ganes de veure'l, em va fer molta il·lusió que em truqués per proposar-m'ho. Em va explicar, molt detalladament, el lloc de la trobada. A la Cala Blanca, a les dues roques grosses i blanques, que molt a la vora del penya-segat, però ben bé dins de l'aigua, feien com dues petites illes.
Quan vaig arriba a la Cala Blanca, ho vaig trobar tot molt confús. Tot allò que semblava tan clar a les seves explicacions, allà, era embolicat i difícil de concretar. On acabava la terra i on començava el mar, no us ho sabria dir, molt menys encara on eren les dues roques blanques com petites illes. I la costa llunyana, ho era de veritat o bé eren simplement núvols o boires?
Tot plegat em va semblar un mal presagi i vaig marxar. Si el lloc de trobada ja no era clar, com ens havien d'anar bé les coses?
Ara m'has fet pensar en una cita que vaig tenir.
ResponEliminaJo vaig arribar d'hora on treballava i li vaig enviar un missatge perquè sabés que ja havia arribat. Com no podia deixar el cotxe davant mateix, vaig fer una volta i em vaig esperar uns metres més enrera.
Resulta que ella va sortir de seguida i, òbviament, no em va trobar. I va anar esperant. I jo esperava en el cotxe a que m'avises. Va anar passant el temps i, tots dos neguitosos. fins que ella va enviar un missatge preguntant on era.
Jo li vaig dir que esperant que em digués que ja havia plegat... Que no li havia dit res més per no molestar-la per si tenia feina...
Total, un altre ridícul meu. Segurament, ella, va pensar que era un xic beneït... explicacions.
El teu relat també és com desenvolupament d'allò que es diu: "les paraules ho suporten tot" però, desprès, la realitat és tota una altre cosa.
Quina "xapa" t'he deixat anar!! Perdó, perdó, perdó... Serà aquesta tardor atípica
Una abraçada, Carme
I si va ser ella que va pensar que potser hauria d'haver avisat abans, que no hauria d'haver esperat tant, que ell es pensaria que era una mica ximpleta? No creus que podria ser, perfectament així?
EliminaLes inseguretats en fan molt de mal, a nosaltres mateixos i als qui ens envolten. Però no sempre sabem evitar-les.
A mi ja m'agraden les històries… no cal que et diculpis.
I la teva interpretació del meu relat, la trobo molt encertada. Les paraules sòn una cosa i la realitat n'ès una altra.
Una abraçada, Miquel Àngel.
Si una cosa no es veu prou clara és que no ho és.
ResponEliminaAmb quatre paraules, ho has clavat.
EliminaUna vegada arribada al punt, si tens un mal presagi, millor fer cames enrere abans passi res pitjor...
ResponEliminaM'agrada la visió del teu relat. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes, preciosa!
Ah, all these imponderables! But decisions have to be made. Every day. Sometimes even serious ones. Good story!
ResponEliminaAbraçades, Carme!
I tant que sí, cada dia…. Gracies, Sean!
EliminaUna abraçada.
Si veuen les coses de manera tan diferent, potser sí que és millor deixar-ho córrer abans de començar. Imagina't quin ensurt per a tots dos si acaben trobant-se i descobreixen que aquesta Cala Blanca en realitat no és ni tan perfecta com diu un, ni tan confusa com li sembla a l'altre. ;-)
ResponEliminaBona idea pel relat. A mi m'ha costat aquest quadre abstracte, només n'he sabut treure una poca-soltada.
Abraçades!
Acostuma a passar que no tot és ben blanc ni ben negre, ara si tots dos són capaços d'acceptar-ho cap problema, estrobaran al camí del mig. El probema és si es mantenen entestats cadascú amb el seu primer punt de vista.
EliminaSegur que el teu relat serà divertit, no en tinc cap dubte...
Abraçades.
Crec que la decisió va ser encertada. Es parla molt sobre les regles del joc, però l'escenari en el què es juga és també important, i en ocasions diria que fins i tot més... Bon relat, aquest quadre --abstracte però no, o sí, no sé...-- no és gens fàcil, crec. Salut i abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies, Pep!
EliminaSalut per a tu també i abraçada!
No está el momento para experimentos.
ResponEliminaMejor.
Salud.
😂🤣😂🤣
EliminaSi no es veu clar, no es veu clar...
Salut, Erik!
Potser i dic potser, només s'havia deixat les ulleres a casa en sortir precipitadament i sense adonar-se'n ...i arribada al lloc ho veia tot confós...tot borrós ! :)
ResponEliminaBon relat el teu, Carme i no és fàcil aquest mes !. Una abraçada ; )
Ostres, tu! Les ulleres! Que despistada! I si ha perdut l'oportunitat de la seva vida per culpa de no portar les ulleres?
EliminaGr+acies, Artur! Una abraçada.