Herbes
Retrobo un final d'estiu
sense gaire memòria:
Les flors torrades al sol,
les primeres boires eixutes,
els ramats sorollosos van baixant.
Cuso les vores dels prats
escric sobre el perfil de les carenes
i dibuixo les darreres olors de l'estiu.
Hi ha tanques que no tanquen res.
Les flors, rebels,
passen d'una banda a l'altra.
Retrobes, escoltes, cuses, escrius, dibuixes, fotografies... quina sort que ens en facis partíceps.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaNo totes les tanques són iguals. Les de la mena d'aquesta de la foto no només no impedeixen el pas de les herbes i les flors sinó que fins i tot els hi serveixen de recer per créixer millor. Altres "tanques", en canvi, no són tan fàcils de superar.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Aquestes tanques fins i tot són boniques... d'altres no tant.
EliminaBon diumenge, Mc!
Tant de bo totes fossin com aquestes!
ResponEliminaJa diem adéu a l'estiu, tot i que per aquí ha fet una setmana que no ho semblava.
Aferradetes, preciosa.
Aquest estiu s'ha allargat d'una manera, per a mi, agradable. Fins ara ha fet una caloreta ben suportable. Avui encara ha fet prou bona temperatura... a verue què passa, ara que diuen que han de baixar de cop.
EliminaAferradetes, bonica!
The fruit been picked and processed.
ResponEliminaThe potatoes in the cellar.
The last flowers defy death.
And when the morning mist lifts,
life shines brightly.
;-)
Abraçades, Carme!
Has fet un bon i preciós tancament de l'estiu, Sean.
EliminaMe'l quedo! 😉
Una abraçada!
Hi han tanques que no tanquen res... Tota la raó, Carme.
ResponEliminaUna abraçada.
I de vegades, fins i tot són boniques i ens les enduem a casa ...😉😉Una abraçada.
EliminaBueno ya va saliendo alguna que otra de estaciones mas frías, y las rosas que salen a ratos huelen de miedo.
ResponEliminaBesos.
Sí, a la tardor també hi ha moltes flors. I ens raó, aquests dies he vist moltes roses.
EliminaUna abraçada.
Les males herbes també tenen dret a existir.
ResponEliminaMoltes vegades, són boniques i tot.
Elimina