Girasol
S'havia adonat que qualsevol cosa que parlés ambla gent del seu voltant, immediatament apareixia en forma de publicitat al seu telèfon, al seu ordinador. Sabia que a través del telèfon el tenien localitzat a tothora. Sabia que l'algoritme li coneixia tots els gustos i secrets. Per això, de vacances, va decidir prescindir del seu telèfon. El deixava a casa, apagat i només l'encenia mitja horeta al vespre, per veure si algú de la família l'havia trucat o per trucar ella als seus pares o als seus amics.
Van passejar totala tarda sense mòbils i van parlar de moltes coses, entre elles unes eines de jardí que volien comprar i d'unes botes de muntanya que s'havien fet mal bé. A part d'altes coses de familia i personals, també van parlar dels gelats que havie oblidat de comprar al super. En engegar el telèfon, al vespre, anuncia sobre aquests ttes temes, van apareixen immediatament al seu mòbil.
No pot ser! Si no els duiem a sobre! Els girasols... mireu-los bé... no hi veieu algun xip que ens espia?
One chip, Carme? I see hundreds! ;-)))
ResponEliminaIt's getting creepier and creepier. The majority of the "always-online" generation apparently don't give a damn, though.
When I sit in a café reading a book, people stare at me like I'm from another planet. ... If they happen to look up. ;-)