De què parlen les orenetes...

- Què hi fem aquí, sota aquest ràfec,  que no és el nostre?  I que ni tant sols no hi ha cap niu?

- Tu a quin món vius?  No t'has adonat que s'ha posat a ploure a bots i barrals?

- I no podíem arribar fins a casa i ficar-nos al niu més ben aixoplugadetes?

- Sí, i què més! Ben xopes i a mullar-ho tot!

- Ja us deia jo, que fa dies que havíem d'haver marxat d'aquest país i anar cap allà on faci més bon temps.

- No podíem pas marxar pel llarg viatge, amb els nostres fills ocellets tan petits,  bé havien de créixer una mica per suportar la travessa.

- Voleu callar d'una vegada, que ja m'esteu acabant la paciencia?  Les coses són com són i s'han d'acceptar.

- I les orenetes també som com som i les has d'acceptar.

- Coi de marrec, sempre ha de tenir l'última paraula.