De què parlen les orenetes...
- Què hi fem aquí, sota aquest ràfec, que no és el nostre? I que ni tant sols no hi ha cap niu?
- Tu a quin món vius? No t'has adonat que s'ha posat a ploure a bots i barrals?
- I no podíem arribar fins a casa i ficar-nos al niu més ben aixoplugadetes?
- Sí, i què més! Ben xopes i a mullar-ho tot!
- Ja us deia jo, que fa dies que havíem d'haver marxat d'aquest país i anar cap allà on faci més bon temps.
- No podíem pas marxar pel llarg viatge, amb els nostres fills ocellets tan petits, bé havien de créixer una mica per suportar la travessa.
- Voleu callar d'una vegada, que ja m'esteu acabant la paciencia? Les coses són com són i s'han d'acceptar.
- I les orenetes també som com som i les has d'acceptar.
- Coi de marrec, sempre ha de tenir l'última paraula.
Trobo que tenen molta xerrera per no ser a casa i estar en perill de mullar-se. ;-)
ResponEliminaI sempre n'hi ha un/a que vol dir la darrera paraula. Espero que aquestes orenetes ja siguin de viatge.
Ahir va caure una calabruixada, amb llamps i trons que ens espantaren a tots els veïns i avui he tornat a treure el vestit de tirants. Ara és el pitjor temps, un dia fa fred i l'altre et torres el cul.
Aferradetes, preciosa.
Segur que ja deuen ser fora. La fotografia d'on he tret el dibuix, és del meu cunyat i ja fa uns 15 dies que la va fer.
EliminaAferradetes, preciosa!
Ah, so there they are now – the swallows that until recently were chattering under the roof outside my study. ;-)
ResponEliminaLa pau de la nit, Carme.
Doncs sí, segurament estaven de camí cap al sud!
EliminaUna abraçada, Sean.
Aquests canvis sobtats de temps destaroten fins i tot a les orenetes. Sort que, almenys aquestes del teu dibuix, no s'ho prenen malament i van fent la seva, adaptant-se al que hi ha.
ResponEliminaAbraçades!
Quin remei ens toca a tots plegats!
EliminaAbraçades
Quina conversa més entretinguda que tenen aquestes orenetes, he he, m'agrada molt aquest diàleg.
ResponEliminaAra és aquell temps que tan aviat pot caure una pedregada com fer un bon sol ben calent encara... ens hi hem d'adaptar, què hi farem.
Abraçades, Carme.
Em va semblar ben bé que estaven parlant i discutint… 😂
EliminaAbraçades, Núria!
Potser si entenguéssim el llenguatge de les orenetes, sí que escoltaríem converses com aquesta.
ResponEliminaEi, ei, que jo ja vaig practicant…. 😉
EliminaSe mosquean un montón cuando me ven haciéndole fotos a los pollitos.
ResponEliminaSalud.
És que no et coneixen gaire... 😀
EliminaSalut
Doncs sí, no les podem entendre, però segur que parlen entre elles, potser discuteixen, igual són raonables, més que nosaltres, i potser també tenen alguna saberuda que vol manar més que les altres. De saberuts n'hi ha a totes les espècies.
ResponEliminaAbraçada!
Segur que alguna vol manar més que les altres. Quan observo els ocellets del meu jardí que venen a la menjadora (sobretot mallerengues) veig que n'hi ha que manen més i fan marxar a tothom que els fa nosa.
EliminaAbraçada!
.
A mi el Jordi Dorca, que és filòleg, em va dir que els gossos acabaran parlant.
EliminaElls ja deuen parlar a la seva manera, però no els entenem. Potser algun dia ens entendrem els llenguatges. Si arriben a parlar com diu en Jordi, fliparem de valent. No només pel fet que parlin, sinó també pel que diran.
Elimina