Relats d'estiu de la Carme. Agost: pintures rupestres de El Cogul
Reproducció de les pintures d'El Cogul a Les Garrigues.
Trobada al seu centre d'interpretació.
Els originals, molt malmesos, pel maltracte de la gent, abans que protegissin el lloc i el tanquessin.
El meu conte:
L'Eloi havia quedat amb els seus amics per anar al jugar al bosc i quan es van trobar van decidir que s'estimaven més anar al jugar a futbol. L'Eloi no podia fer res contra la majoria, però sí que podia anar sol al bosc. Per estrany que sembli, no li agradava gens jugar a futbol.
Feia dies que volia anar a la cova amagada. En deien així perquè uns boixos i una esbarzers en tapaven l'entrada. Era una cova molt petita, però tenia un forat petit al fons que l'Eloi tenia la mania que es podia fer gros, que estava tapat només amb fang. I va agafar unes eines i va picar fins que el fang es va desfer i va caure. S'hi va ficar i es va arrossegar per un corredor estret, al final hi havia un cova tan petita com la de l'entrada amb unes pintures antigues.
Molt emocionat, va tornar a sortir amb ganes d'explicar-ho a tothom i quan va ser a l'entrada de la cova va veure unes petjades petites, com de nen, que li semblava que abans no hi eren, les va seguir, bosc endins, com més caminava, veia que tot el paisatge anava canviant, la vegetació més exuberant, els rierols més cabalosos i va arribar a la cova gran i va veure el nen que havia deixat les petjades, vestit amb una pell d'animal.
- Ei! Tu! Com et dius? On vas vestit així?
El nen és va girar, va fer uns ulls com unes taronges i va contestar amb una llengua incomprensible. Va cridar, el va tocar, sobretot la roba i la gorra de visera que duia. Se la va posar content com un gínjol i mentrestant sortien de la cova tres persones més, tots vestits amb pells, tots parlant de manera incomprensible.
Van ser amables amb ell i el van convidar a sopar a la vora del foc, herbes i arrels collides del bosc i conill a la brasa...
No es menja malament a la prehistòria...
Però com ho faria per tornar a casa?
Ui, ens has deixat amb l'ai al cos!
ResponEliminaTot i que podria quedar-se amb ells, ja que li agradava el menjar i aviat els podria explicar la seva llengua i ell aprendre la d'ells. ;-)
Quina pena que s'hagin fet malbé les originals, hi ha gent que no sé perquè fa servir el cap...
Pensaré en el meu relat, pots comptar amb mi.
Aferradetes, preciosa.
Es veu que per poder veure millor les pintures, antigament les mullaven amb una escombra sucada a l'aigua. I en estar mullades el color, de moment, es veia més, però clar, de tant mullar-les es van anar esborrant. Ara ja fa uns anys que estan tancades i protegides, però no et pensis tampoc gaires anys.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica!
Realment costa veure alguna cosa de les pintures originals. És força al·lucinant això que li expliques a la Paula de l'escombra mullada. Suposo que abans no se li donava tanta importància a aquestes troballes i no s'adonaven que les malmetien "a cops d'escombra". Podríem donar-li la culpa a la incultura o la ignorància de l'època, però després penso que si ara continuessin desprotegides, potser algú hi hauria pintat un grafiti a sobre i ja no hi quedaria res per veure. :-(
ResponEliminaTota una aventura la de l'Eloi. Espero que acabi trobant la manera de tornar a casa. A la prehistòria potser s'hi menjava bé, però no sé si s'hi vivia amb prou comoditats. ;-)
Començo a pensar el meu relat. Compta amb mi!
Abraçades!!
Sí que costa sí, i no només a la foto, en directe també. De totes maneres les meves fotografies enganyen una mica perquè no estan enquadrades igual. L'animal de coll llarg i color marronós que mira cap a l'esquerra i que a la primera fotografia està més o menys al mig de la foto, a la segona està molt més a la dreta i també es poden entreveure els dos animals banyuts que són a sota.
EliminaI tens raó que la incultura té la culpa de moltes d'aquestes destrosses i d'aquesta mena de coses. I segur que ara hi pintarien algun grafiti a sobre. Resulta que això en èpoques passades, ja ha succeït. Les primeres interpetacions de les pintures que les feien totes prehistòriques, s'han hagut de canviar, ja que han trobat que algunes d'elles eren d'altres èpoques, per exemple de l'època dels romans. O sigui que sí, que ja hi va haver algú que hi va pintar, si no a sobre al costat, barrejant les seves pintures amb els originals.
Moltes gràcies, Mc!
Abraçades!
L'Eloi em recorda una mica a mi quan era més jove. Sempre anava amb la mateixa colla a la discoteca, però un cop a dins si no m'agradava el que fèiem anava a descobrir nova gent. El conte ens fa reflexionar sobre la importància de ser fidels als nostres interessos, encara que no coincideixin amb els de la majoria. També ens recorda que la imaginació pot obrir portes a experiències sorprenents i enriquidores.
ResponEliminaUn conte molt maco, Carme.
Una abraçada.
Moltes gràcies per la teva aportació, Jordi. És veritat que no ens hem de deixar endur per interessos que no són els nostres.
EliminaUna abraçada.