Relats d'estiu de la Carme. Agost: pintures rupestres de El Cogul
Reproducció de les pintures d'El Cogul a Les Garrigues.
Trobada al seu centre d'interpretació.
Els originals, molt malmesos, pel maltracte de la gent, abans que protegissin el lloc i el tanquessin.
El meu conte:
L'Eloi havia quedat amb els seus amics per anar al jugar al bosc i quan es van trobar van decidir que s'estimaven més anar al jugar a futbol. L'Eloi no podia fer res contra la majoria, però sí que podia anar sol al bosc. Per estrany que sembli, no li agradava gens jugar a futbol.
Feia dies que volia anar a la cova amagada. En deien així perquè uns boixos i una esbarzers en tapaven l'entrada. Era una cova molt petita, però tenia un forat petit al fons que l'Eloi tenia la mania que es podia fer gros, que estava tapat només amb fang. I va agafar unes eines i va picar fins que el fang es va desfer i va caure. S'hi va ficar i es va arrossegar per un corredor estret, al final hi havia un cova tan petita com la de l'entrada amb unes pintures antigues.
Molt emocionat, va tornar a sortir amb ganes d'explicar-ho a tothom i quan va ser a l'entrada de la cova va veure unes petjades petites, com de nen, que li semblava que abans no hi eren, les va seguir, bosc endins, com més caminava, veia que tot el paisatge anava canviant, la vegetació més exuberant, els rierols més cabalosos i va arribar a la cova gran i va veure el nen que havia deixat les petjades, vestit amb una pell d'animal.
- Ei! Tu! Com et dius? On vas vestit així?
El nen és va girar, va fer uns ulls com unes taronges i va contestar amb una llengua incomprensible. Va cridar, el va tocar, sobretot la roba i la gorra de visera que duia. Se la va posar content com un gínjol i mentrestant sortien de la cova tres persones més, tots vestits amb pells, tots parlant de manera incomprensible.
Van ser amables amb ell i el van convidar a sopar a la vora del foc, herbes i arrels collides del bosc i conill a la brasa...
No es menja malament a la prehistòria...
Però com ho faria per tornar a casa?
Ui, ens has deixat amb l'ai al cos!
ResponEliminaTot i que podria quedar-se amb ells, ja que li agradava el menjar i aviat els podria explicar la seva llengua i ell aprendre la d'ells. ;-)
Quina pena que s'hagin fet malbé les originals, hi ha gent que no sé perquè fa servir el cap...
Pensaré en el meu relat, pots comptar amb mi.
Aferradetes, preciosa.
Es veu que per poder veure millor les pintures, antigament les mullaven amb una escombra sucada a l'aigua. I en estar mullades el color, de moment, es veia més, però clar, de tant mullar-les es van anar esborrant. Ara ja fa uns anys que estan tancades i protegides, però no et pensis tampoc gaires anys.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica!