Tenebra

 

S'havien perdut per la muntanya i la nit ben fosca, sense estels ni lluna els havia engolit. No gosaven caminar, no veien res, no gosaven reposar, no veien bé el lloc on asseure’s o on estirar-se… i en mantenien drets i junts, sense fer res, només es parlaven fluixet, per mirar de donar-se ànims i força.

- Per sort som a l'estiu i no passarem fred.

- I la nit és curta i es farà clar ben aviat.

- Quan sigui clar, segur que trobarem el camí de tornada.

I mentre anaven xerrant d'aquesta manera, de sobte, allà lluny es van veure uns llums que s'encenien. Primer un de petit i vermell, després dos més a l' esquerra i al cap de pocs minuts un altre a la dreta. Van callar i observar silenciosos a veure si se n'encenia cap més. Però no, això va ser tot. La conversa va canviar.

Què deu ser? Una casa? Tan gran? Un Poblet? Un poble que encenen els llums  quasi tots a la vegada? Cap hipòtesi els semblava bona.  Els dubtes es van multiplicar… 

- Intentem arribar-hi? 

- Com?  Els llums ens indiquen la direcció, però continuem sense veure on podem els peus. Hauríem d'haver dut els frontals…

- No teníem previst que se'ns fes de nit, era una excursió de dia i relativament curta, no sé com ens hem embolicat.

- És que aquell trencant que havíem d'agafar cap a la dreta, havia desaparegut, no l’hem trobat ni anant endavant i endarrere.

- Els camins no desaparèixer així com així en unes hores.

- Aquest sí, ja ho heu vist, no hi era i continuar endavant i endavant ens ha allunyat de la tornada a casa. 

- Doncs ara ens trobem que hem d'anar endavant per arribar al lloc dels llums.

Els llums els guiaven com quatre petits fars, i molt lentament s'hi anaven apropant.  Quan ja eren just davant del llum més vermell i els altres ja els quedaven una mica allunyats a dreta i esquerra. Van haver de pujat un bon turó, força dret i els llums van desaparèixer.

Era matinada ja i clarejava, quan en van adonar que es trobaven en les runes d'un castell, unes restes ben senyalitzades i restaurades, però enlloc hi havia cap rastre dels llums que els havien guiat fins allà. On eren i d'on havien sortit aquells llums en la nit? 

Quan ja s'hi van veure del tot, van poder llegir els rètols  del castell i eren al Castell de Rocabruna. Com podia ser, si ells havien sortit del Vallès? Impossible haver recorregut tantes comarques a peu en un sol dia. El misteri no el resoldrien pas, prou feina tindrien per veure com tornaven a casa.