Lletres i fils d'estiu 2025

 


Estàvem dinant al porxo, a aquell porxo màgic,  on no hi fa mai tanta calor com als altres llocs. En família,  de vacances, contents i feliços d'estar junts.  De sobte, et vas aixecar i  vas dir tot caminant a grans gambades  cap a la piscina:

- Em vaig a fer una bona remullada.
- Ei!  Cristina, que t'has oblidat que ens falten les postres!
- No hi fa res,  menjaré postres després de la remullada . 
- Se't desfarà el gelat!
- Ja menjaré fruita, la fruita aquesta nova, perfecta i eterna. Amb la conya que és eterna, no trobem el moment de menjar-la, se'ns acumula i no ens la traiem mai de sobre… tu saps quants quilos en tenim?
- Doncs jo ja em faré una remullada després de les postres.  I qui sap si repetiré després.  Primer el gelat i després el “prunus persica semperaestas”, que per cert ja li estem canviant el nom, perquè és molt cansat, anomena-lo així.
- Ara que ja m'havia acostumat als préssecs xatos o paraguaians, ara m'hauré d'acostumar al préssec semprestiu, de fet és el seu nom en català. O potser melicotó semprestiu… tots dos noms m'agraden. Per cert, he de remarcar que són boníssims i tots amb el mateix sabor deliciós. No hi ha mai sorpreses desagradables. Ni massa verd, ni massa madur, ni massa àcid, ni poc gustós, ni res de tot això. Boníssims.

Comentaris

  1. M'han quedat moltes ganes de tastar un d'aquests préssecs semprestiu, se'm fa la boca aigua només de pensar-hi. :-))

    Molt ben lligades les dues paraules del repte i molt ben lligat també el relat de Sa Lluna de propina. Un aplaudiment!

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estàs convidat Mc. Ja has llegit que en tenim quilos acumulats.
      A mi també m'agraden molt els préssecs. Hi farem un bon forat!

      Moltes gràcies
      Bon diumenge

      Elimina
  2. Ha, ha, ha... què bo!
    Aquesta és l'avantatge de la fruita de la doctora Selene, que pot esperar totes les remullades que calguin. no així el gelat... crec que s'hauria de fer un pensament pel gelat, no trobes?
    Els préssecs semprestiu estan boníssims. ;-)
    Moltes gràcies per la picada d'ullet!!!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que la doctora Selene, en un tres i no res ens fa un gelat perfecte i etern. És una crack!

      Moltes gràcies al tu!
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Un divertit relat !.... siguin préssecs o gelats, el que és segur es que no es quedarà sense postres ! hehehe.
    Bon cap de setmana i bon profit ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sembla en tenen de sobres… si els vols tastar…
      Bon diumenge, Artur!

      Elimina
  4. Banyar-se després d'acabar de menjar pot fer tenir un tall de digestió. Les dues paraules utilitzades, doncs, són antagòniques i no ho sembla. Però "l'art no té cap necessitat de ser perfecte, inqüestionable", he llegit alguna vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn, sobretot de la temperatura de l'aigua o millor dit del contrast excessiu de temperatures. Jo no he tingut mai cap problema quan m'he banyat o dutxat després de menjar.

      Elimina
  5. Molt bon relat, Carme, fent menció a la fruita creada per la doctora Selene amb què ens va obsequiar la Paula ;)
    A mi també m'agrada més el nom en català, préssec semprestiu, que ja sabem que els noms científics solen ser enrevessats i difícils de recordar, he he. I també m'apunto a aquestes postres, abans i després d'una bona remullada :D

    Moltes gràcies per la teva aportació, Carme, m'ha agradat molt!
    Abraçades estiuenques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu per les teves propostes, Núria!

      Estadi convidada a menjar préssecs sempre estiu.
      Abraçades!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars