Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
M'encanta la descripció poètica que fas d'aquest dibuix.La vida molt més encesa que tota la resta. ;-)Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!Aferradetes, preciosa!
La vida sempre al centre, sense oblidar tot allò que en forma part.Un dibuix ben significatiu.Una abraçada, Carme.
La vida, en totes les seves manifestacions...Unaabraçada. Núria!
Sí, la vida (plena) sempre hauria de ser el centre, és el més important de tot.Abraçades!
És veritat, hauria de ser sempre.Abraçades!
La vida: s'allarga... sortosament.
Sí, és una de les grans millores de la humanitat, cada dia vivim més anys.
Petita com la poesia. M'agrada molt el poema, i la pintura d'aquestes tan abstractes que fas darrerament.
Moltes gràcies, Helena!M'alegro molt que t'agradi.
M'encanta la descripció poètica que fas d'aquest dibuix.
ResponEliminaLa vida molt més encesa que tota la resta. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
La vida sempre al centre, sense oblidar tot allò que en forma part.
ResponEliminaUn dibuix ben significatiu.
Una abraçada, Carme.
La vida, en totes les seves manifestacions...
EliminaUnaabraçada. Núria!
Sí, la vida (plena) sempre hauria de ser el centre, és el més important de tot.
ResponEliminaAbraçades!
És veritat, hauria de ser sempre.
EliminaAbraçades!
La vida: s'allarga... sortosament.
ResponEliminaSí, és una de les grans millores de la humanitat, cada dia vivim més anys.
EliminaPetita com la poesia. M'agrada molt el poema, i la pintura d'aquestes tan abstractes que fas darrerament.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaM'alegro molt que t'agradi.