I el cel ho encercla tot:
el sol i la sorra
i els planetes i la terra i el blat madur…
al centre de tot la vida,
infinitament més petita
i més encesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
M'encanta la descripció poètica que fas d'aquest dibuix.
ResponEliminaLa vida molt més encesa que tota la resta. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
La vida sempre al centre, sense oblidar tot allò que en forma part.
ResponEliminaUn dibuix ben significatiu.
Una abraçada, Carme.
La vida, en totes les seves manifestacions...
EliminaUnaabraçada. Núria!
Sí, la vida (plena) sempre hauria de ser el centre, és el més important de tot.
ResponEliminaAbraçades!
És veritat, hauria de ser sempre.
EliminaAbraçades!
La vida: s'allarga... sortosament.
ResponEliminaSí, és una de les grans millores de la humanitat, cada dia vivim més anys.
EliminaPetita com la poesia. M'agrada molt el poema, i la pintura d'aquestes tan abstractes que fas darrerament.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaM'alegro molt que t'agradi.