Neu primavera
Desgela,
Cauen gotes arreu, sota el cel blau.
Un regal més d'aquesta primavera
que ens fa obrir els ulls admirats
com si fóssim infants.
Sempre arriba el desgel
i sempre tot té un final.
La neu es farà aigua
i omplira els rius.
I cada cosa que s'acaba dins nostre
ens deixa plens de record i de vida viscuda.
Jo no crec que tot tingui un final... et puc posar l'exemple que ens mostres, el gel es transforma en aigua i aquesta en riu... com la vida viscuda en records d'imatges o paraules o sentiments.
ResponEliminaMolt maca la foto amb aquesta neu tan blanca i el cel tan blau.
Aferradetes, preciosa.
Podríem dir que quan una cosa acaba en comença una altra, o bé que són etapes diferents. Però és cert que res no dura per sempre.
EliminaMoltes gràcies, preciosa.
Aferradetes!
Pues aquí ya se va viendo de nuevo las nubes y hasta el miércoles vamos a estar así.
ResponEliminaUn abrazo.
No us falta l'aigua per Extremadura! Això està bé!
EliminaAbraçades.
Necessitem la neu, l'aigua, el cel pur i, saber païr el que s'acaba dins nostre i fins i tot a fora nostre.
ResponEliminaUna fotografia esplèndida!
Ben bé així, Xavier!
EliminaDes de VallTer… miressis on miressis era ple de fotografíes esplèndides. Gràcies.
Com a símbol, aquest títol de "neu primavera" està molt bé. La neu del "April is the cruellest month". M'agrada molt per optimista, el teu poema.
ResponEliminaTot canvia... res no dura per sempre, però això no sempre ñes dolent.
Elimina