Glicina
Et tinc present.
Ets present quan et veig, quan et miro i et sento l'olor.
Si et recordo, ets present en la memòria.
Ets present si et penso, si et somio o t'imagino.
Ets i seràs present
encara que no tornis a florir fins l'any que ve.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No m'estranya gens, té un color molt bell... tot i que crec no haver-la olorat mai...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
No fan gaire olor, la veritat. Jo la tinc relativament a prop d'un gessamí i només se'l sent a ell.
EliminaAferradetes, preciosa!
A mi me gustaba mordisquearlas.
ResponEliminaSalud.
No ho he provat mai!
EliminaSalut!
Precisament fa pocs dies en vaig fotografiar... no la vaig olorar perquè quedava força amunt i no hi arribava, he he.
ResponEliminaSempre present, esperant-la cada any.
Una abraçada, Carme!
No fan gaire olor, no... sempre present, no falla mai.
EliminaUna abraçada, Núria!
Ben amagada
ResponEliminasota de les glicines
dorm una mosca.
xxxxsttttt... No la despertis, que després es posen pesadetes.
EliminaLa primavera, com la bona vista, no s'oblida mai.
ResponEliminaBen cert...
Elimina