Un camí que es perd a la llunyania, potser perquè la neu li vara el pas. Una foto espectacular, sembla mentida que al mes d'abril encara hi hagi neu. Aferradetes, preciosa!
Les persones que sovintegeu Camprodon, fins i tot les que no coneixen Camprodon però tenen una capsa de les seves galetes més cèlebres, trobaran a un lateral de la capsa, un gravat en quatricomia del Gra de Fajol. Però els faltarà el teu poema.
Un camí que es perd a la llunyania, potser perquè la neu li vara el pas.
ResponEliminaUna foto espectacular, sembla mentida que al mes d'abril encara hi hagi neu.
Aferradetes, preciosa!
A ple hivern no n'hi havia. Aquesta neu és de fa poques setmanes.
EliminaAferradetes, bonica!
Les persones que sovintegeu Camprodon, fins i tot les que no coneixen Camprodon però tenen una capsa de les seves galetes més cèlebres, trobaran a un lateral de la capsa, un gravat en quatricomia del Gra de Fajol.
ResponEliminaPerò els faltarà el teu poema.
Ara, avui en dia ja sembla una excepció veure'l nevat. Fa goig.
EliminaEs cierto que la nieve ahora se deja de rogar mas, aunque este año tarde pero ha aparecido brevemente.
ResponEliminaAbrazos.
Sí, és un plaer veure la neu!
EliminaUna abraçada
Quin goig aquesta neu, més val tard que mai.
ResponEliminaCamins que, un cop accessibles, ve de gust fer-los.
Una abraçada, Carme.
Doncs sí, val més tard que mai. La neu sempre és benvinguda, sobretot si no fa gaires desastres per les terres baixes.
EliminaUna abraçada, Núria!
Això que dius em passa amb una persona.
ResponEliminaDoncs, també s'hi adiuen aquests versos a una persona...
EliminaNaturaleza y nieve tardía en esta primavera que nos llena de vida para todas las necesidades, bonita foto del lugar. Gracias Carme.
ResponEliminaAmb la neu i l'aigua s'ha de dir allò de "més val tard que mai".
EliminaAquesta primavera ha estat magnífica!
Una abraçada, Antonio!