Gra de Fajol
Desitjat i magnífic,
conegut, proper i estimat
i a la vegada
ara mateix, inaccessible.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un camí que es perd a la llunyania, potser perquè la neu li vara el pas.
ResponEliminaUna foto espectacular, sembla mentida que al mes d'abril encara hi hagi neu.
Aferradetes, preciosa!
A ple hivern no n'hi havia. Aquesta neu és de fa poques setmanes.
EliminaAferradetes, bonica!
Les persones que sovintegeu Camprodon, fins i tot les que no coneixen Camprodon però tenen una capsa de les seves galetes més cèlebres, trobaran a un lateral de la capsa, un gravat en quatricomia del Gra de Fajol.
ResponEliminaPerò els faltarà el teu poema.
Ara, avui en dia ja sembla una excepció veure'l nevat. Fa goig.
EliminaEs cierto que la nieve ahora se deja de rogar mas, aunque este año tarde pero ha aparecido brevemente.
ResponEliminaAbrazos.
Sí, és un plaer veure la neu!
EliminaUna abraçada
Quin goig aquesta neu, més val tard que mai.
ResponEliminaCamins que, un cop accessibles, ve de gust fer-los.
Una abraçada, Carme.
Doncs sí, val més tard que mai. La neu sempre és benvinguda, sobretot si no fa gaires desastres per les terres baixes.
EliminaUna abraçada, Núria!
Això que dius em passa amb una persona.
ResponEliminaDoncs, també s'hi adiuen aquests versos a una persona...
Elimina