Lletres i fils del març 2025
De tants regals de la primavera, ella ha triat les flors.
Abundoses com són, no es troben a faltar les que ella ha collit.
Quan era petita, m'agradava molt, pel mes de maig, anar a collir les grandalles que omplien els prats i feien que semblessin blancs de neu. El ram em durava força dies i el seu perfum em portava la muntanya a casa.
Ara, quan aconsegueixo tornar als prats de muntanya durant el mes de maig, (em queden lluny i no passa sovint) ja no les cullo. Me les enduc d'altres maneres.
De tants regals de la primavera, jo escullo l'aigua. Aquest torrent que baixa de tan amunt i em deixa mullar-me les mans, sense endur-me'n res... tot just la frescor i la puresa.
La natura i els seus regals.
ResponEliminaCom a tu, m'agrada molt tocar l'aigua que corre, és veure-la i ja hi tinc els dits, sense pensar-hi i també fa molts d'anys que no agafo cap flor, m'agrada més veure-les al seu ambient natural. ;-)
Preciosa història, Carme.
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, sempre l'aigua!
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, bonica!
Que no t'endús res? Com si fossin poca cosa, la frescor i la puresa. ;-)
ResponEliminaMés enllà de la broma, t'he de dir que m'ha semblat un conte molt bonic. Tot un regal primaveral.
Abraçades!
Tebs raó és molt, i m'encanta endur-m'ho.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades.
I quins grans regals, les flors i l'aigua, aquesta, amb la seva frescor ens omple tots els sentits.
ResponEliminaUn text preciós amb un regal extra d'aquest dibuix amb aquestes flors.
Moltes gràcies pel teu regal de primavera, Carme!
Me l'enduc al blog i me'l quedo dins meu.
Abraçades!
La natura és generosa i esplèndida... i nosaltres agafem els seus reglas a mans plenes.
EliminaMoltes gràcies, Núria.
Abraçades.