Quan el temps s'alenteix
i el pendent minva…
gaudim de les darreres escumes
i ens convertim en transparència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
És molt misteriós i m'agrada molt. Amb l'edat la passió de l'escuma minva, però la tranquil·litat de la transparència ho omple tot.
ResponEliminaL'has clavat, Helena! 😃
EliminaEts tu, que has clavat el poema de la imatge.
EliminaGairebé com l'aigua...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Gairebé, gairebé...l'aigua sempre ens guanya en fluïdesa i en coherència.
EliminaAferradetes, bonica!
L'aigua !, sempre tant igual, sempre tant diferent ... : )
ResponEliminaSalut !.
Tan necessària i tan estimada!
EliminaSalut!
El agua el bien más preciado para todos los seres vivos y la vegetación, gracias Carme. Salud y paz.
ResponEliminaSense ella no som res!
EliminaSalut, Antonio!
l cabdal és un cabal que val.
ResponEliminahe, he, he... quin joc de paraules més interessant.
EliminaGràcies, Xavier!