Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És molt misteriós i m'agrada molt. Amb l'edat la passió de l'escuma minva, però la tranquil·litat de la transparència ho omple tot.
ResponEliminaL'has clavat, Helena! 😃
EliminaEts tu, que has clavat el poema de la imatge.
EliminaGairebé com l'aigua...
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Gairebé, gairebé...l'aigua sempre ens guanya en fluïdesa i en coherència.
EliminaAferradetes, bonica!
L'aigua !, sempre tant igual, sempre tant diferent ... : )
ResponEliminaSalut !.
Tan necessària i tan estimada!
EliminaSalut!
El agua el bien más preciado para todos los seres vivos y la vegetación, gracias Carme. Salud y paz.
ResponEliminaSense ella no som res!
EliminaSalut, Antonio!
l cabdal és un cabal que val.
ResponEliminahe, he, he... quin joc de paraules més interessant.
EliminaGràcies, Xavier!